superilles / supermansanes a Barcelona

L'altre dia vaig assistir a un taller participatiu organitzat per l'Ajuntament de Barcelona per tal de decidir quina de dos possibilitats de localització s'escollia com a Superilla al meu barri, l'Esquerra de l'Eixample, que va tenir lloc el 29 de setembre al Centre Cívic Golferichs.

Primer, a la presentació del taller, vam escoltar les explicacions del regidor del districte de l'Eixample, que ens va dir que estàvem davant d'un canvi de paradigma en el concepte del teixit urbà (densament poblat). I que l'objectiu d'aquesta nova manera d'enfocar el teixit de la ciutat és millorar la qualitat de vida i enfortir la Comunitat amb una renaturalització del barri, un replantejament de les vies de trànsit rodat d'alta mobilitat (repte) i una necessària implicació ciutadana. També va dir que això comportaria un impacte indirecte a molta més poblacio. Puntualitzant que tenen o tenim quatre anys per a desenvolupar la idea de Superilla.

Cada seient tenia informació sobre el què significa el concepte de Superilla, informació que també se'ns havia passat als inscrits via e-mail i on a més a més hi havia un petit full d'enquesta on se'ns preguntava quina de les dues opcions escollíem com a millor ubicació per a l'estudi i execució de les millores. Dues opcions, l'A i la B. L'A delimitada per Entença, París, Muntaner i Mallorca, tenint com a grans equipaments l'Escola Industrial i l'Hospital Clínic. La B delimitada per Tarragona, Aragó, Comte d'Urgell i Gran Via de les Corts Catalanes, amb el Parc de Joan Miró com a gran equipament.

informació gràfica i escrita elaborada per l'Ajuntament de Barcelona sobre les dos propostes de Superilla per a l'Esquerra de l'Eixample

Després de la presentació del regidor va venir la intervenció d'una de les arquitectes de l'equip de l'ajuntament que va afegir algunes informacions més. Va dir que aquestes Supermansanes s'estan implementant a tota la ciutat, amb un total de cinc. Que aquest nou concepte va néixer en el plenari de 28/02/2014. Que la de Les Corts és la que està més avançada i que l'objectiu principal és mantenir o augmentar el nivell de benestar col.lectiu. Deia que Barcelona és una ciutat sostenible en estar molt compactada (densa) però que això suposo que s'exerceixi una pressió molt gran sobre l'espai públic. Va definir el concepte de Superilla com a unitat urbana que és més gran que una illa però més petita que un barri. Tot aquest projecte avança, diu, a l'hora que avança el Pla de Mobilitat i que no és només un problema de mobilitat el que es vol resoldre amb aquest nou concepte dins el teixit de ciutat. Es busca la reducció de la petjada ecològica, segons les paraules que ella mateixa va utilitzar i que es va anar sentint durant tota la presentació. Es persegueix, diu, millorar l'eficiència i millorar la qualitat de vida. Aquesta iniciativa tindrà tres fases: 

- fase de participació (2014)
- fase d'execució (2015-2016)
- avaluació (2017)

Després ens varen passar un vídeo amb les intervencions de Salvador Rueda, de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i de Francesc Magrinyà, del col.lectiu 'Recreant Cruïlles' i professor de la UPC, sobre el concepte de Superilles.

Les notes que vaig prendre en escoltar les explicacions d'ells dos són: objectiu de tornar a la idea de veïnatge (proximitat) i a la idea d'autosuficiència. Intenció d'intervenir en l'espai públic (carrer + baixos). Poder de decisió de lo comú, tornar a la ciutadania. Objectiu de reduir un 21% els vehicles que circulen per la ciutat. Magrinyà parlà de la intenció d'introduir 'canvis de sentit amb prioritat invertida'. 

La web que ha obert l'ajuntament de Barcelona per a l'ocasió és http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/superilles. Aquí hi podreu trobar el vídeo que he esmentat.

El debat es va obrir després i la conclusió que vàrem arribar tots plegats és que és molt difícil escollir quina de les dos opcions s'ha d'escollir com a Superilla de l'Esquerra de l'Eixample i espero que hagin entès que es tirin endavant les dues a l'hora si no volen crear més diferències entre lo que algun dels assistents va definir com la part de dalt i la part de baix. Les dos tenen mancances importants però juntes es poden complementar. Separadament, és difícil sol.lucionar, per exemple, la falta d'espai verd de l'opció A sense arribar a resoldre els problemes de connectivitat amb el parc Joan Miró, un dels pocs pulmons de la ciutat i que troba que els que vivim a l'A no en treiem prou profit. I si resolem més les connectivitats potser també resolem el fet que l'opció B no se senti despenjada o maltractada. Sempre m'he queixat del mateix, de la falta de verd aquí i uns quants de la sala varen apuntar el perquè no s'aprofitaven més els interiors d'illa, i sí, tenen raó, segur que uns quants es podrien reciclar com a aquelles illes que en Cerdà va pensar i on l'edificació era completament complementària i no omnipresent com ha acabat sent l'Eixample. Si això s'ha de convertir en una bona ciutat, ja és bó que s'intenti tornar a repensar el model. Espero que tiri endavant el projecte i que en podem veure resultats positius per a tots.

final de obra_pequeña ampliación_creciendo encima del porche

Esta pequeña obra localizada en la urbanización de Montflorit de Cerdanyola, muy cerca de la urbe de Barcelona y de la que hacía un pequeño relato en otra entrada del 23 de febrero de 2013, fue ejecutada en este 2014 (desde febrero hasta junio) y aquí os paso un corto reportaje fotográfico del avance de la misma. Poquito a poquito conseguimos ganar terreno y ampliar la vivienda con dos habitaciones más utilizando el espacio preexistente de terraza que iba a estar infrautilizado para posibilitar que todas las habitaciones estuvieran en un mismo nivel y mantener el porche del nivel de acceso para las concurridas comidas y cenas primaverales y veraniegas. Ha sido una obra agradecida por todos los agentes que hemos intervenido y el resultado creo ha sido satisfactorio para todas las partes.

a propósito de las subvenciones para la rehabilitación de edificios de uso residencial promovidas por el ayuntamiento de Barcelona

Ahora que empiezan a hacer la divulgación en los medios sobre las subvencionadas apuntadas en el título de esta entrada, os hago partícipes de las notas tomadas durante el acto de presentación de las mismas que tuvo lugar en la sede del Colegio de arquitectos de Cataluña de la misma ciudad implicada. La presentación fue con alevosía porque era un 25 de julio, a punto de empezar el usualmente vacacional mes de agosto. Fui como parte interesada al pensar y representar a una comunidad de vecinos de un edificio de viviendas que podía llegar a entrar dentro de los parámetros. Mi sorpresa fue ver que para conseguir una ayuda del 25% se tenía que realizar todo un expediente que tenía que incluir un Informe de inspección técnica del edificio (IITE), que analiza y cualifica el estado de conservación del edificio, a más a más de un certificado de eficiencia energética (CEEE) y, para terminar, un informe de las condiciones básicas de accesibilidad (este último mucho menos engorroso). Para una obra pequeña, que no se plantea una gran rehabilitación sino unas pequeñas adecuaciones para mejorar las condiciones de accesibilidad en los lugares de entrada y acceso al edificio, creo que el planteamiento de estas subvenciones no entra dentro de nuestras posibilidades, por la costosidad de un IITE o un CEEE. Las interpretaciones políticas del momento también son libres de cada uno pero en ese momento me di cuenta que la campaña para las siguientes elecciones municipales había empezado y me doy cuenta más ahora, cuando se hace pública en los medios de comunicación populares la bolsa de dinero que tienen previsto para ello. Sin olvidar, pero, que el terminio de presentación de las solicitudes termina el último día del presente año y que se publicó en el DOGC el mismo día de la presentación a los técnicos y agentes, el 25/07/2014.