una anotació sobre l'Eixample de Barcelona

L'altre dia vaig veure una pel·lícula japonesa titulada  'Una familia de Tokio', de Joyi Yamada i del 2013, i potser això m'ha anat fent pensant en temes comparativament, i ahir vaig pensar en aquella amiga japonesa que va estar uns dies convivint amb mi a casa i recordo que em deia 'No tinc manera de saber-me orientar aquí, a l'Eixample! Tot ho veig igual!' i jo sempre li deia 'Però et pots fixar en els edificis, les botigues (...)'. És veritat que l'Eixample té una trama que crec li diuen 'isòtropa' però per exemple jo, hi estic tan acostumada! Des de que tinc memòria que hi visc, primer a l'avinguda de Roma però donant al carrer València, quan estirant la mà podia agafar les fulles del plataner, i quan encara existien el 43 i el 44; autobusos mítics que han derivat en l'H10, i m'he acostumat també a fixar-me en els edificis per saber-me orientar, en com són les façanes i quines botigues tenen a les seves plantes baixes, també fixant-me en l'amplitud de cada via, ara orientant-se una mica amb l'ajuda dels autobusos 'horitzontals' o 'H' i els verticals o 'V', que em permeten arribar a qualsevol lloc de la trama i fora amb certa facilitat. Així és viu l'Eixample i es viu d'una manera integradora amb la resta de la ciutat. Una mica més difícil orientar-se quan s'utilitza el metro però llavors entre l'orientació de l'alçada i d'on queda el mar i la muntanya de Collserola. És una ciutat compacta però que alhora té bastanta varietat, com l'altre dia que, sortint de la boca d'Horta va ser com entrar en un poble més petit o quan entri a Nou Barris, que sé que descobriré una nova Barcelona. Així és Barcelona per a mi, una metròpoli petita i assequible, comparada amb un Londres, París o Tokyo. Són escales diferents però ja té aquell aire que la fa gran, sobretot perquè tens tots els serveis disponibles. També m'agrada per la sensació d'anonimat que dóna, tot i la seva 'petitesa' relativa. Barcelona encara és abastable.

Ricardo Bofill, conferència a l'ETSAB de Barcelona, dilluns 9 setembre 2019

1000 projectes, 35 ciutats: així començava la conferència Ricardo Bofill el 9 de setembre de 2019 a l'ETSAB dins del programa d'inici de curs de tercer d'arquitectura, projectes, 'Habitatge i ciutat'.

També afirmà: 'Fer projectes és lo essencial, ens transformarà' (parlant als estudiants).

Memòria+actualitat+projecte (articulació mental)

Trajectòria=resultat d'unes circumstàncies particulars, inimitable (la seva).

Va ser expulsat de la universitat de Barcelona, va anar a estudiar a Suïssa. 

Temes de transmissió:

- fer arquitectura és una manera de llegir la ciutat (viatges al voltant del món)

- necessitat d'adaptar-se a un lloc, 'el món es torna petit' amb la seva visió, treballant a molts llocs del món

Ha treballat molt en contra de l'star system que treballant des de Londres per tot el món.

'L'arquitectura és l'estructura de l'espai'. La gent que s'emociona amb les característiques d'un espai és la que té capacitat de ser arquitecta.

Importància de treballar en equip, conjugar amb el talent dels altres (orquestra), algú que fa el mètode de treball i que dirigeix cada equip, equip generalment interdisciplinari (sociòlegs per entendre manera de pensar i la cultura de cada lloc, problemes jurídics, legals, econòmics de cada lloc,...).

Dissenyar a l'hora el que passa a l'exterior i a l'interior de l'edifici (disseny urbà de molta importància als països emergents, com p.e. la Xina).

És una mica el defensor de la ciutat mediterrània (origen de la ciutat). Xina està agafant ara el concepte de Ciutat.

'El vocabulari arquitectònic sigui diferent' (reprendre el classicisme, entendre el perquè de les proporcions, els obliga a escriure diferent).

'La cultura arquitectònica no comença fa 100 anys, fa 4000 anys que existeix', diu.

Moment de varietat d'escriptura molt potents. Ja té 79 anys i continua en la professió. Li agradava Louis I. Kahn.

Foto del primer dibuix de la primera casa que va pensar, per a uns amics, construïda amb la pedra del lloc, murs corbs, organicitat, com es construïa a Eivissa. Interior molt senzill, tenia 18 anys, volia simplicitat, detestava els rics.

'El projectar es torna un vici'.

Primera casa a Barcelona (parla de 'casa' encara que es refereixi a edifici de vivendes plurifamiliar): el seu pare era constructor, projecte entre mitgeres, dificultat de captar la llum, graella ceràmica, gelosia a façana i fusta a balcons.

Li agradava molt treballar amb materials pobres. 

Casa al carrer Nicaragua que dóna al nord (cases de renta limitada): entramat de les xemeneies, hi va viure. Matins dedicats a visitar obres, tardes per projectar.

'Els mobles eren moviments de l'espai interior'. Importància del paper dels bons artesans.

Casa a la plaça Sant Gregori Taumaturg (2 escales): una econòmica i l'altra de luxe, que no hi hagi separació. Església neoclàssica 'horrible' que volia enderrocar, diu. No podia, barri catòlic. A dalt, casa dels seus pares i que ara és museu. Detall de brise-soleil; paleta que sàpiga posar els totxos. Arquitecte d'origen marxista, en la teoria i en la pràctica. La construcció forma part d'un mateix. 1972-73. Escala amb volta catalana (importància altra vegada dels bons paletes).

Primer quadre arquitectònic de la seva manera d'entendre l'estètica, a Castelldefels, casa (passa imatge per pantalla).

Casa privada, de la seva família, a l'Empordà, on encara va a l'estiu. La casa antiga es deixa com a ruïna i es fan més cases sense enderrocar l'antiga.

'Finestres urbanes', comencen a parlar de relacions de volums. Manera de col·locar-se en el territori. Patis interiors, relació amb el verd. La primera 'porta urbana', quan s'amplia la seva escala i que després aplicarà a França. 6x2, 10x3... A parir de l'escala petita, no a partir de la planificació territorial.

'Ens hem d'acostumar als canvis d'escala' (dificultat màxima de l'arquitectura, no s'hi pot arribar mai).

Barri Gaudí, A+B+C al voltant d'un nucli. Esquema que va creixent, addicionant nucli i mòduls, construcció de Ciutat (model econòmic, barri) 'No volíem saber com serien les façanes'. Possibles metodologies de com pensar l'arquitectura.

El barri també es comunica a través dels sostres (cobertes)

Quan seria monòton la repetició d'un mòdul per passar d'escala. Per passar d'escala. Moviment, com donar-li. Inventar nomenclatura per explicar sistema als constructors. Moviment en planta i en secció. Modularitat de l'espai.

Parla de la similitud de construcció del Sáez-Oiza (això no sé si ho vaig entendre bé) (diu que eren coetanis i que construïen de manera similar, aplicant sistemes modulars).

Experiència d'Alacant, 'arc+línia', 'l' arquitectura es pot reduir a l'encontre entre la vertical i l'horitzó tal, i l'arc ho és tot. 'La muralla roja', tot punt a tot punt per tots els recorreguts possibles, trobada amb el surrealisme (elements que no serveixen per res) (escales d'Eischer, sistemes de circulació per unir espais en diagonal).

Sis paletes que tenia eren molt bons, es construïa a l'obra, cada quinze dies decidien com construir. Es pot treballar directament amb els industrials, abans era amb els paletes.

'La ciudad en el espacio' fet pel Taller d'Arquitectura, classe de comunitarisme, una teoria (llibre). S'exposa a un mecanisme de construcció arribant a construir el barri. El cub, com es pot trencar, com és pot composar. 1 mòdul, 2 mòduls, 3 mòduls... Porta a sistema, com es combinen.

Fora de les normatives de Barcelona, al món hi ha situacions molt diferents. Barcelona = ciutat inacabada.

A Madrid, primera ciutat de l'espai que es va començar a construir, va començar, ell mateix de promotor. Li varen tancar, sense acabar, experiència fallida.

Walden és la ciutat de l'espai II, que va arribar al final. Cada dos plantes va canviant de secció. Els sistemes de circulació fan que canviï l'edifici. Walden al costat del minimalisme, especialment en els interiors. Pas de figuratiu a l'abstracte a través de la distància a la natura. Colors de la mezquita d'Istanbul (blaus) (?). Finestres urbanes. 'Ruïnes de la fàbrica de ciment on estem', al costat del Walden.

París, 'la petit Cathedral', conèixer la legalitat, financiació, com es construeix en aquell lloc, França, prefabricació que creava els blocs (Bofill en contra de la Construcció de blocs de LeCorbusier, molt aprop del feixisme, responsable de les arquitectures de blocs, món comunista.

Espai teatre: 'projecte més complicat que s'ha fet a l'arquitectura'. Fet al 1974 amb els comunistes, va passar una època que el volien destruir. Monument de vivendes pobres. Aquí comença a canviar l'escriptura del Taller. Homenatge a Gaudí i a Ledoux. Exercici d'enginyeria arquitectònica. La Història dels polítics fent arquitectura, és el que passa a França.

Introducció d'elements del classicisme, vint persones treballant-hi, classicisme modificat, repetició+escala.

Espai tancat en sí mateix, arc de triomf (pati).

'Després es tornen barris de luxe', diu.

'El classicisme serveix per repetir, és un sistema matemàtic', aplicat al sistema, industrialitzar. Sistema matemàtic s tenir a dins 1:1:68, ho hem de saber, diu (si no vaig entendre malament va dir aquestes proporcions). Repetició del mateix element industrialitzat, que comporta la creació de la imatge del conjunt, construcció de la imatge del conjunt.

'Hem de saber de geometria' per fer arquitectura. Decidir si tenir-ho en compte o no com a vocabulari. Per trencar amb Mies, ell ho va decidir d'aplicar. Ell ho ha industrialitzat. 'Nombre d'or'.

Què fa canviar el Taller de l'estil inicial a l'estil que adapta el llenguatge clàssic?, és la meva pregunta que m'hauria agradat plantejar-l'hi.

Edificis de vivendes els hi diu 'cases'.

Està treballant per a Mohamed VI. Ciutat universitària construïda, pèrgoles amb estructures gaudinianes, segons ell (influència d'I. Kahn, li veig jo, també). Arquitectura vernacular, marroquí, islàmica, com passem a arquitectura moderns. Acabada en tres anys. Eix d'una ciutat nova. 1:1:41, altre sistema.

Foto de concurs de Ciutat (dibuix) (concurs acabat de guanyar).

Xina com a maquinària brutal de projecte. Permet dissenyar la ciutat del futur. Després ho copien. País que creix molt però amb manca de llibertat individual, el sistema no permet individualitat per crear sistema antiamericà. Ciutat de ZetZen, model de Podong (Shangai), densitat d'1:1, destrucció final del lecorbusionisme (1500 pàgines treballant-ho). Ciutat de sis mil·lions d'habitants. 'No saben què és el carrer i l'espai públic, per això estem aquí', diu. Carrer sense cotxes (cotxes per soterrani).

A la Xina, model que es repetirà dos-centes vegades (no li agrada).

Es va oferir, obrint les portes del seu taller. Seria interessant veure un gran despatx, gran en quantitat de persones que hi treballen, gran en quant fa projectes de volada.

els passadissos pensats per Coderch, sempre enamoren

estudio de arquitectura rosamariagal, actualización tareas básicas de arquitectura en Barcelona

La última entrada donde hablaba de las tareas básicas desarrolladas en arquitectura rosamariagal fue en marzo de 2016. Este es un estudio de arquitectura que tiene su base en la ciudad de Barcelona y que se ha venido desplegando por la provincia de Girona y la de Barcelona desde 2002 y de manera continuada. Creo necesario actualizar la información con las actividades desarrolladas desde entonces y que conforman mi actividad hasta y en la actualidad:

- tareas de colaboración con arquitectos en la elaboración de memorias, presupuestos, documentación gráfica y documentos técnicos dentro de proyectos básicos y ejecutivos de vivienda unifamiliar y plurifamiliar y edificios dedicados a equipamiento público.

- elaboración de certificados de habitabilidad y tramitación de las correspondientes solicitudes de cédulas de habitabilidad delante de los organismos públicos.

- elaboración y tramitación de certificados de eficiencia energética, necesarios dentro de los procesos de venta de inmuebles o su puesta en alquiler. 

- asistencia técnica a comunidades de propietarios en propiedad horizontal y vertical, ayudando a las fincas y a los administradores de las mismas en temas relacionados con obras de mantenimiento, reforma y rehabilitación. Ayudando en el día a día de la finca para su correcto funcionamiento.

- reforma y rehabilitación de viviendas, incluyendo la elaboración del proyecto básico y ejecutivo para obtener la preceptiva licencia de obra del ayuntamiento de la localidad donde se encuentre la vivienda o edificio de viviendas. Desarrollando el expediente completo relacionado, incluyendo la dirección de la ejecución de las obras. Con asesoramiento completo, directo y personalizado al cliente en todas las fases hasta la consecución.

- reforma y rehabilitación de locales comerciales, elaboración también del proyecto de licencia de actividad. Acompañamiento en todo el proceso, desde el planteamiento de las obras hasta el facilitar la apertura del local al público.

- elaboración de Informes de la Inspección Técnica de los Edificios (IITE), según los estándares de la Generalitat de Catalunya y completo seguimiento de su tramitación y consecución para la obtención del certificado de aptitud.

- asistencia en expedientes de obras menores y mayores en el área de la provincia de Barcelona.

- asistencia a propietarios de inmuebles en cualquier trámite que deseen gestionar delante de las administraciones públicas, a nivel estatal (p.e. Catastro), a nivel autonómico y a nivel local (ayuntamiento).