una anotació sobre l'Eixample de Barcelona

L'altre dia vaig veure una pel·lícula japonesa titulada  'Una familia de Tokio', de Joyi Yamada i del 2013, i potser això m'ha anat fent pensant en temes comparativament, i ahir vaig pensar en aquella amiga japonesa que va estar uns dies convivint amb mi a casa i recordo que em deia 'No tinc manera de saber-me orientar aquí, a l'Eixample! Tot ho veig igual!' i jo sempre li deia 'Però et pots fixar en els edificis, les botigues (...)'. És veritat que l'Eixample té una trama que crec li diuen 'isòtropa' però per exemple jo, hi estic tan acostumada! Des de que tinc memòria que hi visc, primer a l'avinguda de Roma però donant al carrer València, quan estirant la mà podia agafar les fulles del plataner, i quan encara existien el 43 i el 44; autobusos mítics que han derivat en l'H10, i m'he acostumat també a fixar-me en els edificis per saber-me orientar, en com són les façanes i quines botigues tenen a les seves plantes baixes, també fixant-me en l'amplitud de cada via, ara orientant-se una mica amb l'ajuda dels autobusos 'horitzontals' o 'H' i els verticals o 'V', que em permeten arribar a qualsevol lloc de la trama i fora amb certa facilitat. Així és viu l'Eixample i es viu d'una manera integradora amb la resta de la ciutat. Una mica més difícil orientar-se quan s'utilitza el metro però llavors entre l'orientació de l'alçada i d'on queda el mar i la muntanya de Collserola. És una ciutat compacta però que alhora té bastanta varietat, com l'altre dia que, sortint de la boca d'Horta va ser com entrar en un poble més petit o quan entri a Nou Barris, que sé que descobriré una nova Barcelona. Així és Barcelona per a mi, una metròpoli petita i assequible, comparada amb un Londres, París o Tokyo. Són escales diferents però ja té aquell aire que la fa gran, sobretot perquè tens tots els serveis disponibles. També m'agrada per la sensació d'anonimat que dóna, tot i la seva 'petitesa' relativa. Barcelona encara és abastable.

Quaderns y el Congreso de Arquitectura 2016, un pequeño apunte

Este lunes 6 de Noviembre se empezó a repartir el último Quaderns, publicación del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en relación al Congrés d'Arquitectura 2016. 

Uno de los actos que se celebraron dentro del Congrés, os lo expliqué en mi entrada del 27 de octubre de 2016 y es el que sale mencionado en la publicación arriba referenciada y dentro del apartado de Valors, que en portada se define como 'L'arquitectura ajuda a transformar la realitat esdevenint expressió de les necessitats, desitjos i aspiracions de les persones...', que traducido vendría a ser 'La arquitectura ayuda a transformar la realidad convirtiéndose en expresión de las necesidades, deseos y aspiraciones de las personas...'. 

p. 154-155 Quaderns 268-269 Coac, apartado Valors, en las que se
incluyen también los actos que desarrollamos los grupos de trabajo territoriales

En las páginas interiores, el que fue Director ejecutivo del Congrés, redacta la Introducción a esta publicación y 'Valors' es uno de los nueve conceptos que trascienden a partir de ese acontecimiento que tuvo lugar en 2016, donde habla de cambio de paradigma, punto de partida necesario, contribuir al progreso de la sociedad que está en constante transformación y afirma 'La relación de la arquitectura con la sociedad se asenta en una ética profesional como garantía de responsabilidad, justicia, igualdad y respeto. En el nuevo paradigma, este compromiso ético toma especial relevancia como base del contrato social de la arquitectura. El Congreso ha sembrado la semilla para seguir impulsando un proceso colectivo con tal de trazar la base de un compromiso ético profesional voluntario.'. 

documento de síntesi que elaboré y que está asociado al
contenido de este número de Quaderns, tal y como lo envié

Queda adjuntado aquí el documento tal cual lo hice llegar cuando se me pidió elaborara un resumen de lo que aconteció en la Casa Golferichs el 17 de octubre de 2016 como coordinadora del grupo de trabajo territorial de arquitectos de l'Eixample de Barcelona, por si os es difícil descargaros el contenido asociado al código Qr. 

Es un trabajo completamente voluntario, el de coordinadora, pero que me permite que, aún trabajando sola, sentirme parte de un colectivo desde donde intentamos ser útiles a la sociedad de una manera más directa; la sociedad vinculada al distrito, al barrio, a la ciudad donde estamos insertados como profesionales, vecinos y con lo que intentamos no perder de vista la ciudad de Barcelona, en resumidas cuentas.

Barcelona i el seu Eixample: model de ciutat vers model turístic

Arrel del visionat d'un reportatge de TV3, dins el programa 'Sense ficció', titulat 'La ciutat dels turistes', trobo interessant compartir la Jornada-debat que es va realitzar al cor de l'Eixample, en la Seu del Districte i en la seva Sala de Plens, el divendres 10 de febrer de 2017. Aquesta jornada es va promoure des del Grup de Treball Territorial Coac dels Arquitectes de l'Eixample sota el títol 'Cap a un nou model d'espai públic a l'Eixample'. Dic que crec que és interessant traspassar aquesta informació perquè vam acabar parlant del mateix o d'aspectes molt semblants als que es plantegen en el documental que abans he esmentat. 

La taula de la Jornada-debat estava formada per Lluís Cantallops, Itziar González, Sebastià Jornet, Òscar Ripol, Lluís Comeron, Salvador Torrents, Joan Forgas, Dolors Ylla-Català i Beth Cantallops, noms representatius del món de l'arquitectura de la ciutat de Barcelona i també representació del món jurídic. 

Els assistents érem veïns i veïnes de l'Eixample, preocupats per les transformacions que estan vivint els nostres barris, de vegades combinats amb la professió d'arquitectes, estudiants d'arquitectura, també, sociòlegs..., en definitiva: hi havia vàries mirades agrupades per una mateixa preocupació, la preocupació genèrica per la nostra ciutat, si és que encara la podem considerar 'nostra'. 

Us passaré a relatar alguns conceptes que s'hi varen dir i que trobo són importants, sempre des d'una visió pròpia, és clar. 

Itziar González, com a veïna de Ciutat Vella, antiga regidora de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecta que crec treballa acceptant els processos participatius per tal d'implementar propostes de resolució de problemes de ciutat, va parlar del moment de despossessió que estem vivint i de la impossibilitat d'influir. Va dir que ara és el moment de recuperar espais físics i no físics. Va afirmar que ara la Institució (suposo que referint-se a l'Ajuntament) viu un moment de salut i referint-se a ella parla que aquesta s'exclama dient 'no sabem com fer-ho'. Marca la importància de tenir sempre una actitud de pensar junts. Transformar l'Administració pública. Procés de cooperació ciutadana. Afirmava que aquell dia va venir amb ganes de treballar, veient l'èxit de convocatòria de la Jornada-debat.

Lluís Cantallops va afirmar que el ciutadà de Barcelona té la sensació de molestar al centre de la ciutat. Barcelona com a focus mundial d'atracció. Allau d'intervencions i presències a la ciutat que té com a efecte el desplaçament de la població residencial a l'Eixample centre ('de fora ens desplacen'). Ens fa falta tenir un procés de coneixement del que s'ha fet a fora per resoldre aquest fenomen. Procés que ha de ser observat pels ciutadans residents, implicats, per tal de veure oportunitats, i, des del coneixement, proposar idees per a solucionar problemes.

Sebastià Jornet va preguntar quants de nosaltres som de la 'Barcelona profunda', és a dir, quants de nosaltres tenims els besavis que eren de la ciutat: aixequem la mà entre 7 i 8 persones del total dels assistents. Ho titula com a 'espai protegit'. Va definir l'Eixample com a un conjunt d'enclaus i carrers (inexistència de parcs). Ens va parlar de l'Atles de l'espai públic de París' i va comentar que ho podem agafar com a model de referència. Barcelona, compromís de ser model de moltes coses, afirmà. 'Per a corregir els defectes, hi ha l'Urbanisme, a través de les Ordenances i les Normes'. Un de cada 5 habitatges han de ser protegits, a París, per exemple: nosaltres estem molt lluny d'aquest nivell de protecció. A París: intervencions superiors a 1000 m2 impliquen haver de reservar un 20% per a HPO, fruit de mesures correctores. Va afirmar que si haguéssim tingut HPO (habitatge protegit oficial), potser no hi hauria hagut bombolla immobiliària. Parc d'habitatge públic elevat, va afirmar que implica 'no' bombolla i que l'exemple el tenim al País Basc.

Òscar Ripol: Barcelona com a peça diferent de qualsevol àmbit municipal. El límit el marca la no vulneració de drets. La propietat no és un dret, es pot tocar, es poden fer actuacions de medi ambient, per exemple. Necessitem visió de més abast, es pot fer. Parlava com a advocat.

Itziar González: 'teníem un PGM on no es parla de transferència d'edificabilitat a la seva memòria, ja ens n'hem adonat: ho continuarem permetent? Quines eines tenim perquè les millores de l'espai ciutadà no l'acabin desposseint?'.

Òscar Ripol: 'pèrdua objectiu amb la transferència i aprofitament. Hi ha d'haver obtenció d'espais'.

Sebastià Jornet: any 1994 un pis a la seva escala comprat per 140.000 euros passa a voler ser venut ara per 800.000 euros (incongruència), amb la conseqüència que tornem a tenir la bombolla especulativa. 

Joan Forgas (Amador Ferrer): fa falta el manteniment i potenciació del número de residents i disminuir el trànsit. Fan falta poítiques continuades i sostingudes. Superilles a l'Eixample, no ho acaba de veure. Existència d'eixos estructuradors del barri, necessitat de Plans Parcials que coordinin les transformacions.

Dolors Ylla-Català: quins mecanismes, què podríem fer?. Isotropia de l'Eixample implica eficiència. Habitants necessitem una certa protecció per evitar ser-ne expulsats.

Sebastià Jornet parla de l'Atelier Parisien d'Urbanisme (APU), qui va elaborar l'Atles. Afirmà que a nosaltres ens fa falta.

Itziar González proposa fer un Laboratori, en cooperació.

Estudiant arquitectura de l'ETSAV del Vallès afirmà haver participat en un taller a la Universitat on es va tractar el tema i que se'n podrien extreure moltes idees. 

Francesc Magrinyà, parlant des de l'Ajuntament i com a assistent a la Jornada, afirmà que fa falta treballar des de la Llei de Territori. Fa falta Pla Especial per a les Superilles. Busos H i V: la Superilla de l'Eixample ja no pot ser (Eixos). Un de cada 3 no ha de passar bus. Pacificar carrers al voltant de Sant Antoni. Accepta que falta el projecte d'urbanització de les Superilles. Ara és el moment de la revisió del PGM. 

Lluís Comeron, com a Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, 'recollir la il.lusió viscuda en aquesta Jornada-debat. Compromís ferm del Coac. Implicació de les administracions. Pensar en un model de canvis. Grup de treball territorial com a prova beta exitosa'. 

Estem en el moment d'inici d'aquestes activitats per tal de conduir les preocupacions recollides en aquesta Jornada-debat. De moment no us puc avançar més perquè no tinc constància que s'estiguin desenvolupant jornades de treball al voltant d'aquest tema, sí que us puc afirmar que s'estan movent inquietuds, engegades des del Coac, i espero no dir cap mentida. Torno a clarificar que parlo molt des d'un punt de vista propi com a persona que sóc. 

Una frase que m'ha agradat sentir en el reportatge emès avui a TV3 i linkat aquí és: 'el turisme es pot moldejar'. Veurem si som capaços d'aconseguir-ho perquè hi ha interessos molt forts que inciten el negoci per sobre dels interessos dels ciutadans. És una altra bombolla, la immobiliària barrejada amb el sector del turisme. Veurem si hem après la lliçó no massa llunyana encara que sóc bastant pessimista. Falta visió de futur, falta anar més enllà i preveure situacions actuant des del present. Veurem i si ens donen l'oportunitat, ajudarem a plantejar solucions perquè no tornem a caure en crisi. 

què pot fer l'arquitectura per tu?, acte Casa Golferichs de l'Eixample dins Congrés Arquitectura 2016 a Barcelona

El dilluns 17 d'octubre de 2016 va tenir lloc al Centre Cívic Casa Golferichs de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona un Acte de debat i intercanvi d'impressions entre veïns i veïnes del barri i els arquitectes que hi residim, treballem i/o que també formem part del Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, formant part del gruix d'activitats incloses dins el Congrés d'arquitectura 2016 organitzat des del Col·legi Oficial d'arquitectes de Catalunya. 

Va comptar amb la presència de varis veïns i veïnes que sobretot van mostrar la seva preocupació per l'espai Germanetes, també pels increments del preu del lloguer a partir de les grans rehabilitacions o millores en els edificis, també preocupació per què es farà a l'antiga seu de Telefònica (edifici Estel que s'està deconstruint en aquests moments), interés per conèixer què és el Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, preocupació pels canvis d'ús que afecten a parcel·les del barri i de la ciutat, preocupació per la falta d'equipaments i per la gestió que es fa del parc edificat existent (...).

part final de l'acte, amb maqueta de l'illa de Germanetes feta
pels veïns i on es representa la futura colmatació edificada prevista

Paraules del Director del Congrés, tot presentant i encetant el debat: 'Estem vivint un canvi de mentalitat i volem, els arquitectes, abanderar aquestes reivindicacions. Què hauríem de defensar? De què creieu que ens hauríem d'ocupar?'. També el dinamitzador de l'acte va llençar la pregunta 'què esteu esperant dels arquitectes?', tot presentant el grup de treball i afirmant que estem al servei de les reivindicacions veïnals tot generant una ajuda a la ciutadania, davant les propostes que vinguin de l'ajuntament. En una tasca que podem fer com és la de 'traductors d'aspectes complexos'. 

Va ser un debat viu i profitós per tots els assistents, veïnes/veïns i veïns-arquitectes. D'allà en va sortir l'oferiment per part nostra (GTT) de fer d'interlocutors amb les administracions per traslladar les reivindicacions o per ser veu dels moviments veïnals i de treballar conjuntament  amb els veïns.

Es parla de la contaminació, que no només és química sinó també física. Es diu que per aquest motiu, per l'alt índex de contaminació al nostre Districte, fan falta més espais verds, millorar el transport públic, que els espais verds tinguin continuïtat (...). Contaminació física que no se'n parla però que també existeix (pols que generen les obres, radiació produïda per les antenes que arriben a suposar malalties en nosaltres). Falten estudis de càncer a la ciutat.

Es parla també de com afecta la contaminació en el desenvolupament cognitiu dels infants i es pregunta 'Per què no es prenen mesures?' 'Per què no diuen les dades?'. Es fan estudis però no es prenen mesures. S'apunta que l'Eixample és el resultat de la suma de la contaminació més l'especulació (s'ha anat construint sabent que es perjudicava al medi (crítica a la feina dels arquitectes). S'afirma que la feina dels arquitectes hauria de ser de denúncia, perquè sinó som còmplices. Falta mirar de manera global. Lluita per defensar la qualitat de vida.

Se'ns demana que recollim informació i la demanem a l'ajuntament i des dels moviments veïnals també se'ns demana que estiguem més lligats amb ells a partir d'ara.

Es parla de la feina feta des del grup de treball, que per exemple ha desenvolupat un document on s'analitzen els Dèficits i oportunitats d'Equipaments i Espai Públic a l'Eixample, que va formar part del procés participatiu engegat per l'ajuntament de Barcelona 'Decidim Barcelona'. 

Es posa de manifest que de vegades viure al barri és viure com en una presó i de la falta de saber escoltar i de respondre preguntes per part de l'ajuntament. Manca d'informació. No ens arriba la informació, diu un veí (per exemple en quin serà l'ús final del solar on s'està enderrocant l'antiga seu de Telefònica).

Dels processos participatius: els veïns opinen que no se'n fa cas, a l'hora de la veritat no funcionen. També es posa en relleu el fet que les Superilles no funcionen (buidor els caps de setmana de l'espai públic que en forma part, haver de caminar 10 minuts per poder arribar a una parada d'autobús...). 

Es fa un crit d'alerta en quant al Parc Joan Miró: descuidat, infravalorat, en desús i també es diu que no es pot utilitzar. Falten espais de trobada al barri i, per extensió, al districte. Germanetes funciona ara com a espai de trobada, un espai que volen fer desaparèixer en poc temps per tal de construir colmatant la illa. Es torna a enfatitzar en el fet que fan molta falta els espais relacionals al districte.

També s'aprofita per denunciar el fet que els pisos que abans eren de lloguers baixos ara hagin passat a ser cars per les obres fetes de millora, com la instal.lació d'ascensor o d'altres millores, i per contra els salaris són baixos, fruit d'una precarització del treball. Falta regulació dels lloguers.

Una de les frases contundents que es varen dir per part dels veïns: 'Fa falta gestionar millor el que hi ha, fa falta menys despatx i més mirar el que hi ha', referint-se a nosaltres, els arquitectes.

Responent a la pregunta inicial 'què pot fer l'arquitectura per tu?', la resposta resultant, després del debat que aquí es resumeix, és 'volem de la vostra ajuda per comunicar les nostres inquietuds com a ciutadans de la ciutat de Barcelona', 'volem que els arquitectes us impliqueu i ens ajudeu davant de les administracions'. 

recull de premsa Congrés Arquitectura 2016, referència circular

espacio público en Barcelona, día sin coches

Semana de la movilidad en Barcelona y hoy se celebra el día sin coches. Qué significa? Que hay calles cortadas al tránsito rodado, dejando paso a actividades varias dependiendo de la localización. 

foto extraída del rotativo del 'ara' publicada hoy en su web,
Gran de Gràcia cortado dejando sólo paso a los transportes públicos

Por ejemplo, casi delante tengo un tramo cortado delante de una escuela de ciclo inicial y primaria. Oigo a los niños gritar y supongo que ya están desarrollando alguna actividad aprovechando el ancho de calle dentro del espacio público que normalmente está destinado al paso de los vehículos. Pero la trama de Cerdà aquí ya está un poco modificada: la calle de Provença sólo cuenta con un-dos carriles y es la que estaban intentando utilizar los vehículos, inclusive los autobuses, para salvar el tramo cortado. Consecuencia: los guardas urbanos se han visto obligados a situarse también delante de Provença para cortarla, porque no podía absorver todo, ni mucho menos. La ciudad de Barcelona hoy está revolucionada, a primera hora los claxones de los coches eran ensordecedores, quejándose porque no podían pasar. Imaginaros, zona escolar, niños que vienen de lejos para asistir a su centro. Padres nerviosos, ciclistas que ante la multitud de vehículos se sienten inseguros al tener que pasar por medio mientras no saben si los otros van a arrancar o no. Sólo pediría al ayuntamiento que la próxima vez informe mejor. Falta de información o no haber difundido suficientemente en diversos medios la noticia de lo que iba a pasar hoy significa colapso de la ciudad, nerviosismo en el ambiente, y creo que eso justamente es lo que se quería evitar o lo que precisamente no se quería generar. Previsión, información, ofrecimimento de alternativas.. No se puede esperar que algo funcione si no se prevee qué  puede pasar y estar preparados para ofrecer soluciones, rápidas y eficaces. Así está siendo hoy el espacio público en la ciudad de Barcelona, como si de un experimento se tratase.

podéis encontrar el mapa de afectaciones en el web del ayuntamiento
de Barcelona, está hecho sobre base de google maps, este es un pantallazo,
creo que son 55 tramos de calle cortados
http://ajuntament.barcelona.cat/setmanamobilitat/ca/dia-sense-cotxes.php

tercer dia taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample de 13/01/2015

El dimarts 13 de gener va tenir lloc la tercera sessió del taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample, també a l'Institut Ernest Lluch, convocada per l'Ajuntament de Barcelona i conduit per personal de la Gerència d'Hàbitat Urbà i del Comissionat de Participació ciutadana i associacionisme del mateix ajuntament.

Primer es va fer la presentació de la sessió, seguint l'ordre del dia que se'ns havia adelantat per correu electrònic, fent una primera introducció recordant el que s'havia fet fins al moment en el que s'anomena com a 'Contextualització programa superilles Esquerra de l'Eixample'.

Si l'anterior vegada ja s'havia dividit el conjunt dels assistents en diferents grups de treball segons temàtiques diverses com ara (1) la Mobilitat, (2) l'Espai públic, (3) Verd Urbà i Energia, aigua i residus i (4) Teixit social, en aquesta sessió també se'ns va convidar a dividir-nos per a continuar treballant les mateixes temàtiques separadament, però aquesta vegada amb l'objectiu d'escollir tres propostes prioritàries, tot i debatent el grau de possibilitat de cadascuna tenint en compte la despesa econòmica que generaria i els beneficis que aportaria, fent el que jo anomenaria un quadre DAFO, amb els punts forts i febles de cada proposta per ajudar a interpretar quines intervencions serien més prioritàries que les altres.

Després del treball en grups, vam tornar a la sala d'actes per fer la posta en comú del que s'havia treballat separadament i valorar les diferents propostes per part de tots.

Ara ve una part del procés que no serà del tot pública, no serà oberta a tots sinó que només treballaran els organismes directament relacionats amb aquesta confecció de les Superilles i, crec, també el teixit associatiu directament implicat, o altres agents que englobin entitats i persones presents en l'àmbit a treballar.

Després es tornarà a obrir el debat, veient quines han estat les conclusions del treball fet fins al moment i de manera 'tancada'. Quedem a l'espera, doncs, de veure com avança el procés, tot i que la plataforma de co-innovació continua oberta a les nostres aportacions i també hi ha una adreça de correu electrònic a la qual es poden dirigin aportacions (procesparticipatiu@bcn.cat).

extracte passat pels organitzadors de la sessió del treball fet fins ara

i part del tríptic de difusió del taller

segon dia taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample de 17/11/2014

Aquest dilluns passat va tenir lloc la segona sessió del taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample a l'institut Ernest Lluch de Barcelona.

Abans d'assistir, els que ens havíem apuntat vam rebre, via e-mail, l'ordre del dia d'aquest taller, amb document adjunt del nou àmbit sobre el qual es treballa des del que es va acordar en la primera sessió de participació veïnal i d'entitats del barri.

àmbit rectificat de Superilla per a l'Esquerra de l'Eixample, elaborat per l'ajuntament de Barcelona

Resulta ser la Superilla més gran, dimensionalment i segurament de més pes demogràfic, de la ciutat de Barcelona, tot veient el conjunt de taques en estudi sobre plànol global. La idea inicial de l'ajuntament era que escollíssim entre dos però entre tots vàrem trobar que és més lògic pel barri no fer distincions i treballar un àmbit més ampli, com és ara aquest.

S'ha obert un procés participatiu a través de la pàgina web de coinnovacio.bcn.cat/reptes, on l'ajuntament posa a la disposició de tots l'oportunitat d'aportar idees i, sobre aquestes idees dóna la possibilitat de rebre suports. L'únic necessari és registrar-s'hi. Aquesta iniciativa té a veure amb el fet que l'ajuntament vol aconseguir fer co-responsables a nosaltres, els ciutadans, de les decisions i fets que es produeixin a Barcelona. Aquest fet trobo que té a veure directament amb les inquietuts i propòsits de l'arquitecte en cap de l'ajuntament, Vicente Guallart, per tot el que va exposar en l'acte de Barcelona Roca Gallery que entraré a detallar en una entrada posterior, però que deixa entreveure que tot acaba tenint a veure i que potser sí aquesta vegada Barcelona té al radera una ment pensant que la vol tornar a revolucionar.

Se'ns va tornar a dir que un dels objectius principals de la formulació de les Superilles a Barcelona és reduir la petjada ecològica. Els antecedents de l'Eixample: illes d'usos mixtos (Pla Cerdà) + una de les densitats més altes d'Europa + molta pressió sobre els escassos espais públics. Acabant amb la frase taxativa de: 'Barcelona ha de ser una ciutat autosuficient'. Importància de 'Què fem' i 'Com ho fem'. Un altre antecedent: trànsit repartit de manera isòtropa, és a dir, una mateixa secció en inici que no feia distincions sobre eixos de més importància o menys, tots els carrers eren iguals. Fet que s'ha anat treballant sobretot en la verticalitat i que és palpable en el carrer Enric Granados o en el carrer Comte Borrell. Horitzontalment i sense fer una gran obra, el carrer Provença.

Es va dir també que la nova xarxa ortogonal d'autobusos defineix una mica les Superilles, amb la inclusió de carrers pacificats, tots els que no són utilitzats com a eix-bus. La Superilla és, doncs, una nova cèl.lula d'organització ciutadana/urbana.

Estem tot just en l'estadi d'implantació dels diferents àmbits dins el conjunt de la ciutat. L'ampliació de l'àmbit en el cas de l'Esquerra de l'Eixample té lloc per tenir més sentit, segons reconeixen els portaveus de l'ajuntament en aquest taller. Tenint l'objectiu de repensar i redefinir l'espai públic, també.

Llistat d'objectius passat en la presentació projectada pels tècnics del barri i de l'ajuntament:

1 - Mobilitat més sostenible
2 - Revitalització de l'espai públic
3 - Foment de la biodiversitat i el verd urbà
             - Pla del Verd
             - Pla Microurbanitzacions
             - Pla de mitgeres
4 - Foment del teixit urbà i la cohesió social
5 - Foment de l'autosuficiència en l'ús dels recursos (reduir consum energia)
6 - Integració dels processos de governança

Com ho farem? 

- 4 anys de desenvolupament i avaluació
- Determinar entre tots com ho hem de treballar


          taller 17/11/14 + un altre taller (mes de desembre 2014)
           
                                             |
                          
                                propostes prioritzades

                                             |(grup impulsor)

                    elaboració primer esborrany programació

                                              |
                    treball temàtic (grups temàtics, tallers..)

                                              |(grup impulsor)
                                   
                                    programa definitiu


Després d'aquesta explicació se'ns va proposar l'activitat d'escriure en post-its 'titulars' que ens agradaria llegir d'aquí a quatre anys i en haver finalitzat aquest procés de creació de la Superilla de l'Eixample, responent a:

- Com us imagineu les superilles d'aquí a 4 anys?
- Quin titular de diari us agradaria llegir d'aquí a 4 anys?

De la juxtaposició dels diferents post-its que vam fer els assistents en va sortir una classificació d'aquests segons el tema que abordava cada paperet: mobilitat, soroll, espai públic, verd urbà, teixit social, residus, energia..

D'aquí van sortir els diferents grups de treball i els assistents ens vam separar segons quina fos la nostra voluntat de participar en un o altre grup i en haver-nos separat, cada grup va treballar cada tema amb l'aportació d'Observacions i Propostes que després vam tornar a ajuntar presentant conjuntament el resultat del treball de cada grup en l'espai inicial de presentació - sala d'actes de l'institut.

Val a dir que els processos participatius són el que són i que de vegades són un treball que serveix només per a poder dir, per part dels organismes promotors, que allò s'ha fet i prou, com algunes veïnes deien que havia passat amb el cas de la Model o amb el cas del Parc de l'Escorxador o Joan Miró, com es diu ara. Esperem que aquest procés participatiu de les Superilles sí reflexi les opinions dels que vivim cada dia la ciutat de Barcelona i veiem els resultats d'aquí a quatre anys, cosa que es veurà enormement afectada si hi ha canvi de governança, com algú dels assistents va apuntar.

primer encuentro organizado por el coac para crear un grupo de trabajo en Les Corts a imagen y semejanza del de Sarrià-Sant Gervasi

ayer, 11 de noviembre de 2014, tuvo lugar, en una de las salas en planta baja de la sede del Distrito del ayuntamiento de Barcelona, un primer encuentro organizado por el coac Barcelona para mirar de pasar el testigo de la experiencia que se lleva desarrollando desde el año 2003-2004 en el distrito de Sarrià-Sant Gervasi, también de Barcelona.

La sesión estuvo dirigida por Salvador Torrents, que por lo que acabé entendiendo, se encarga desde el inicio, de las actividades y quehaceres relacionados con el colectivo de Sarrià-Sant Gervasi. 

Quieren extrapolar la experiencia allí desarrollada y han empezado la difusión en Les Corts. Éramos unos cuarenta, quizás llegáramos a los cincuenta. Una pequeña porción de lo que Barcelona soporta en cuanto a peso de arquitectos que desarrollamos actividad en ese distrito o cerca. Nos comentó que en Catalunya somos unos 10.000, que en Sarrià-Sant Gervasi son unos 1.500 y que en l'Eixample somos otros 1.700 arquitectos. Barcelona tiene mucha fuerza en cuanto a presencia volumétrica de arquitectos residentes o que ejercemos la profesión aquí y la voluntad del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya - demarcación de Barcelona, es hacer presente esta entidad en cada uno de los distritos de la ciudad, para llevar a cabo un acercamiento al colegiado. Empezando por los distritos y queriendo acabar en los diferentes barrios de esta ciudad.

La voluntad es la de promover actividad por parte de los arquitectos de los diferentes distritos para, en definitiva, hacer llegar nuestra visión al resto de habitantes de la ciudad. Dedicando nuestro tiempo libre en montar exposiciones que luego son visitables en la sede del distrito, por ejemplo; montando charlas para los arquitectos que quieran vincularse a estas actividades, y que sean de interés para este colectivo en aquel momento. Formando parte del tejido asociativo de la ciudad, en definitiva. No es mala idea y ojalá se extrapole realmente al resto de distritos que conforman esta malla compleja y variopinta, y así, de paso, damos una imagen o nos damos a conocer de una manera más cercana y accesible para todos porque somos uno de los colectivos más agraviados por los excesos de unos pocos, y ya no sé si decir de unos pocos porque fueron unos cuantos bastantes. Ojalá sirva para eso, al final.

Con pocos recursos, eso sí. Con patrocinios, con ayudas del propio ayuntamiento, con el tiempo de nosotros mismos, pero el caso es ir poniendo piedra tras piedra para acabar construyendo algo que llene ese vacío que quedó. Bajo mi opinión siempre pensaba que lo que se realizaba por nuestro colectivo en Sarrià-Sant Gervasi era algo de lo más elitista que se podía hacer. Vamos a ver sobre la realidad y sobre el conocimiento de causa, se desvanece ese prejuicio.

Lo que se nos dejó muy claro es que nunca se llegará a entrar en política, que habían tenido alguna mala experiencia cuando uno de sus proyectos de actividad se fue derivando hacia ese ámbito y que no se iba a repetir ese devenir. Que no es objetivo de nuestro colectivo y desde esta iniciativa el entrar en política, aunque cueste.

El proyecto de expansión de esta experiencia de acercar el colegio a los distritos está más avanzado en Horta-Guinardó. Espero que en l'Eixample llegue pronto también y más sabiendo el gran volumen soportado por esta malla de Cerdà.