què pot fer l'arquitectura per tu?, acte Casa Golferichs de l'Eixample dins Congrés Arquitectura 2016 a Barcelona

El dilluns 17 d'octubre de 2016 va tenir lloc al Centre Cívic Casa Golferichs de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona un Acte de debat i intercanvi d'impressions entre veïns i veïnes del barri i els arquitectes que hi residim, treballem i/o que també formem part del Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, formant part del gruix d'activitats incloses dins el Congrés d'arquitectura 2016 organitzat des del Col·legi Oficial d'arquitectes de Catalunya. 

Va comptar amb la presència de varis veïns i veïnes que sobretot van mostrar la seva preocupació per l'espai Germanetes, també pels increments del preu del lloguer a partir de les grans rehabilitacions o millores en els edificis, també preocupació per què es farà a l'antiga seu de Telefònica (edifici Estel que s'està deconstruint en aquests moments), interés per conèixer què és el Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, preocupació pels canvis d'ús que afecten a parcel·les del barri i de la ciutat, preocupació per la falta d'equipaments i per la gestió que es fa del parc edificat existent (...).

part final de l'acte, amb maqueta de l'illa de Germanetes feta
pels veïns i on es representa la futura colmatació edificada prevista

Paraules del Director del Congrés, tot presentant i encetant el debat: 'Estem vivint un canvi de mentalitat i volem, els arquitectes, abanderar aquestes reivindicacions. Què hauríem de defensar? De què creieu que ens hauríem d'ocupar?'. També el dinamitzador de l'acte va llençar la pregunta 'què esteu esperant dels arquitectes?', tot presentant el grup de treball i afirmant que estem al servei de les reivindicacions veïnals tot generant una ajuda a la ciutadania, davant les propostes que vinguin de l'ajuntament. En una tasca que podem fer com és la de 'traductors d'aspectes complexos'. 

Va ser un debat viu i profitós per tots els assistents, veïnes/veïns i veïns-arquitectes. D'allà en va sortir l'oferiment per part nostra (GTT) de fer d'interlocutors amb les administracions per traslladar les reivindicacions o per ser veu dels moviments veïnals i de treballar conjuntament  amb els veïns.

Es parla de la contaminació, que no només és química sinó també física. Es diu que per aquest motiu, per l'alt índex de contaminació al nostre Districte, fan falta més espais verds, millorar el transport públic, que els espais verds tinguin continuïtat (...). Contaminació física que no se'n parla però que també existeix (pols que generen les obres, radiació produïda per les antenes que arriben a suposar malalties en nosaltres). Falten estudis de càncer a la ciutat.

Es parla també de com afecta la contaminació en el desenvolupament cognitiu dels infants i es pregunta 'Per què no es prenen mesures?' 'Per què no diuen les dades?'. Es fan estudis però no es prenen mesures. S'apunta que l'Eixample és el resultat de la suma de la contaminació més l'especulació (s'ha anat construint sabent que es perjudicava al medi (crítica a la feina dels arquitectes). S'afirma que la feina dels arquitectes hauria de ser de denúncia, perquè sinó som còmplices. Falta mirar de manera global. Lluita per defensar la qualitat de vida.

Se'ns demana que recollim informació i la demanem a l'ajuntament i des dels moviments veïnals també se'ns demana que estiguem més lligats amb ells a partir d'ara.

Es parla de la feina feta des del grup de treball, que per exemple ha desenvolupat un document on s'analitzen els Dèficits i oportunitats d'Equipaments i Espai Públic a l'Eixample, que va formar part del procés participatiu engegat per l'ajuntament de Barcelona 'Decidim Barcelona'. 

Es posa de manifest que de vegades viure al barri és viure com en una presó i de la falta de saber escoltar i de respondre preguntes per part de l'ajuntament. Manca d'informació. No ens arriba la informació, diu un veí (per exemple en quin serà l'ús final del solar on s'està enderrocant l'antiga seu de Telefònica).

Dels processos participatius: els veïns opinen que no se'n fa cas, a l'hora de la veritat no funcionen. També es posa en relleu el fet que les Superilles no funcionen (buidor els caps de setmana de l'espai públic que en forma part, haver de caminar 10 minuts per poder arribar a una parada d'autobús...). 

Es fa un crit d'alerta en quant al Parc Joan Miró: descuidat, infravalorat, en desús i també es diu que no es pot utilitzar. Falten espais de trobada al barri i, per extensió, al districte. Germanetes funciona ara com a espai de trobada, un espai que volen fer desaparèixer en poc temps per tal de construir colmatant la illa. Es torna a enfatitzar en el fet que fan molta falta els espais relacionals al districte.

També s'aprofita per denunciar el fet que els pisos que abans eren de lloguers baixos ara hagin passat a ser cars per les obres fetes de millora, com la instal.lació d'ascensor o d'altres millores, i per contra els salaris són baixos, fruit d'una precarització del treball. Falta regulació dels lloguers.

Una de les frases contundents que es varen dir per part dels veïns: 'Fa falta gestionar millor el que hi ha, fa falta menys despatx i més mirar el que hi ha', referint-se a nosaltres, els arquitectes.

Responent a la pregunta inicial 'què pot fer l'arquitectura per tu?', la resposta resultant, després del debat que aquí es resumeix, és 'volem de la vostra ajuda per comunicar les nostres inquietuds com a ciutadans de la ciutat de Barcelona', 'volem que els arquitectes us impliqueu i ens ajudeu davant de les administracions'. 

recull de premsa Congrés Arquitectura 2016, referència circular

tercer dia taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample de 13/01/2015

El dimarts 13 de gener va tenir lloc la tercera sessió del taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample, també a l'Institut Ernest Lluch, convocada per l'Ajuntament de Barcelona i conduit per personal de la Gerència d'Hàbitat Urbà i del Comissionat de Participació ciutadana i associacionisme del mateix ajuntament.

Primer es va fer la presentació de la sessió, seguint l'ordre del dia que se'ns havia adelantat per correu electrònic, fent una primera introducció recordant el que s'havia fet fins al moment en el que s'anomena com a 'Contextualització programa superilles Esquerra de l'Eixample'.

Si l'anterior vegada ja s'havia dividit el conjunt dels assistents en diferents grups de treball segons temàtiques diverses com ara (1) la Mobilitat, (2) l'Espai públic, (3) Verd Urbà i Energia, aigua i residus i (4) Teixit social, en aquesta sessió també se'ns va convidar a dividir-nos per a continuar treballant les mateixes temàtiques separadament, però aquesta vegada amb l'objectiu d'escollir tres propostes prioritàries, tot i debatent el grau de possibilitat de cadascuna tenint en compte la despesa econòmica que generaria i els beneficis que aportaria, fent el que jo anomenaria un quadre DAFO, amb els punts forts i febles de cada proposta per ajudar a interpretar quines intervencions serien més prioritàries que les altres.

Després del treball en grups, vam tornar a la sala d'actes per fer la posta en comú del que s'havia treballat separadament i valorar les diferents propostes per part de tots.

Ara ve una part del procés que no serà del tot pública, no serà oberta a tots sinó que només treballaran els organismes directament relacionats amb aquesta confecció de les Superilles i, crec, també el teixit associatiu directament implicat, o altres agents que englobin entitats i persones presents en l'àmbit a treballar.

Després es tornarà a obrir el debat, veient quines han estat les conclusions del treball fet fins al moment i de manera 'tancada'. Quedem a l'espera, doncs, de veure com avança el procés, tot i que la plataforma de co-innovació continua oberta a les nostres aportacions i també hi ha una adreça de correu electrònic a la qual es poden dirigin aportacions (procesparticipatiu@bcn.cat).

extracte passat pels organitzadors de la sessió del treball fet fins ara

i part del tríptic de difusió del taller

segon dia taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample de 17/11/2014

Aquest dilluns passat va tenir lloc la segona sessió del taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample a l'institut Ernest Lluch de Barcelona.

Abans d'assistir, els que ens havíem apuntat vam rebre, via e-mail, l'ordre del dia d'aquest taller, amb document adjunt del nou àmbit sobre el qual es treballa des del que es va acordar en la primera sessió de participació veïnal i d'entitats del barri.

àmbit rectificat de Superilla per a l'Esquerra de l'Eixample, elaborat per l'ajuntament de Barcelona

Resulta ser la Superilla més gran, dimensionalment i segurament de més pes demogràfic, de la ciutat de Barcelona, tot veient el conjunt de taques en estudi sobre plànol global. La idea inicial de l'ajuntament era que escollíssim entre dos però entre tots vàrem trobar que és més lògic pel barri no fer distincions i treballar un àmbit més ampli, com és ara aquest.

S'ha obert un procés participatiu a través de la pàgina web de coinnovacio.bcn.cat/reptes, on l'ajuntament posa a la disposició de tots l'oportunitat d'aportar idees i, sobre aquestes idees dóna la possibilitat de rebre suports. L'únic necessari és registrar-s'hi. Aquesta iniciativa té a veure amb el fet que l'ajuntament vol aconseguir fer co-responsables a nosaltres, els ciutadans, de les decisions i fets que es produeixin a Barcelona. Aquest fet trobo que té a veure directament amb les inquietuts i propòsits de l'arquitecte en cap de l'ajuntament, Vicente Guallart, per tot el que va exposar en l'acte de Barcelona Roca Gallery que entraré a detallar en una entrada posterior, però que deixa entreveure que tot acaba tenint a veure i que potser sí aquesta vegada Barcelona té al radera una ment pensant que la vol tornar a revolucionar.

Se'ns va tornar a dir que un dels objectius principals de la formulació de les Superilles a Barcelona és reduir la petjada ecològica. Els antecedents de l'Eixample: illes d'usos mixtos (Pla Cerdà) + una de les densitats més altes d'Europa + molta pressió sobre els escassos espais públics. Acabant amb la frase taxativa de: 'Barcelona ha de ser una ciutat autosuficient'. Importància de 'Què fem' i 'Com ho fem'. Un altre antecedent: trànsit repartit de manera isòtropa, és a dir, una mateixa secció en inici que no feia distincions sobre eixos de més importància o menys, tots els carrers eren iguals. Fet que s'ha anat treballant sobretot en la verticalitat i que és palpable en el carrer Enric Granados o en el carrer Comte Borrell. Horitzontalment i sense fer una gran obra, el carrer Provença.

Es va dir també que la nova xarxa ortogonal d'autobusos defineix una mica les Superilles, amb la inclusió de carrers pacificats, tots els que no són utilitzats com a eix-bus. La Superilla és, doncs, una nova cèl.lula d'organització ciutadana/urbana.

Estem tot just en l'estadi d'implantació dels diferents àmbits dins el conjunt de la ciutat. L'ampliació de l'àmbit en el cas de l'Esquerra de l'Eixample té lloc per tenir més sentit, segons reconeixen els portaveus de l'ajuntament en aquest taller. Tenint l'objectiu de repensar i redefinir l'espai públic, també.

Llistat d'objectius passat en la presentació projectada pels tècnics del barri i de l'ajuntament:

1 - Mobilitat més sostenible
2 - Revitalització de l'espai públic
3 - Foment de la biodiversitat i el verd urbà
             - Pla del Verd
             - Pla Microurbanitzacions
             - Pla de mitgeres
4 - Foment del teixit urbà i la cohesió social
5 - Foment de l'autosuficiència en l'ús dels recursos (reduir consum energia)
6 - Integració dels processos de governança

Com ho farem? 

- 4 anys de desenvolupament i avaluació
- Determinar entre tots com ho hem de treballar


          taller 17/11/14 + un altre taller (mes de desembre 2014)
           
                                             |
                          
                                propostes prioritzades

                                             |(grup impulsor)

                    elaboració primer esborrany programació

                                              |
                    treball temàtic (grups temàtics, tallers..)

                                              |(grup impulsor)
                                   
                                    programa definitiu


Després d'aquesta explicació se'ns va proposar l'activitat d'escriure en post-its 'titulars' que ens agradaria llegir d'aquí a quatre anys i en haver finalitzat aquest procés de creació de la Superilla de l'Eixample, responent a:

- Com us imagineu les superilles d'aquí a 4 anys?
- Quin titular de diari us agradaria llegir d'aquí a 4 anys?

De la juxtaposició dels diferents post-its que vam fer els assistents en va sortir una classificació d'aquests segons el tema que abordava cada paperet: mobilitat, soroll, espai públic, verd urbà, teixit social, residus, energia..

D'aquí van sortir els diferents grups de treball i els assistents ens vam separar segons quina fos la nostra voluntat de participar en un o altre grup i en haver-nos separat, cada grup va treballar cada tema amb l'aportació d'Observacions i Propostes que després vam tornar a ajuntar presentant conjuntament el resultat del treball de cada grup en l'espai inicial de presentació - sala d'actes de l'institut.

Val a dir que els processos participatius són el que són i que de vegades són un treball que serveix només per a poder dir, per part dels organismes promotors, que allò s'ha fet i prou, com algunes veïnes deien que havia passat amb el cas de la Model o amb el cas del Parc de l'Escorxador o Joan Miró, com es diu ara. Esperem que aquest procés participatiu de les Superilles sí reflexi les opinions dels que vivim cada dia la ciutat de Barcelona i veiem els resultats d'aquí a quatre anys, cosa que es veurà enormement afectada si hi ha canvi de governança, com algú dels assistents va apuntar.

superilles / supermansanes a Barcelona

L'altre dia vaig assistir a un taller participatiu organitzat per l'Ajuntament de Barcelona per tal de decidir quina de dos possibilitats de localització s'escollia com a Superilla al meu barri, l'Esquerra de l'Eixample, que va tenir lloc el 29 de setembre al Centre Cívic Golferichs.

Primer, a la presentació del taller, vam escoltar les explicacions del regidor del districte de l'Eixample, que ens va dir que estàvem davant d'un canvi de paradigma en el concepte del teixit urbà (densament poblat). I que l'objectiu d'aquesta nova manera d'enfocar el teixit de la ciutat és millorar la qualitat de vida i enfortir la Comunitat amb una renaturalització del barri, un replantejament de les vies de trànsit rodat d'alta mobilitat (repte) i una necessària implicació ciutadana. També va dir que això comportaria un impacte indirecte a molta més poblacio. Puntualitzant que tenen o tenim quatre anys per a desenvolupar la idea de Superilla.

Cada seient tenia informació sobre el què significa el concepte de Superilla, informació que també se'ns havia passat als inscrits via e-mail i on a més a més hi havia un petit full d'enquesta on se'ns preguntava quina de les dues opcions escollíem com a millor ubicació per a l'estudi i execució de les millores. Dues opcions, l'A i la B. L'A delimitada per Entença, París, Muntaner i Mallorca, tenint com a grans equipaments l'Escola Industrial i l'Hospital Clínic. La B delimitada per Tarragona, Aragó, Comte d'Urgell i Gran Via de les Corts Catalanes, amb el Parc de Joan Miró com a gran equipament.

informació gràfica i escrita elaborada per l'Ajuntament de Barcelona sobre les dos propostes de Superilla per a l'Esquerra de l'Eixample

Després de la presentació del regidor va venir la intervenció d'una de les arquitectes de l'equip de l'ajuntament que va afegir algunes informacions més. Va dir que aquestes Supermansanes s'estan implementant a tota la ciutat, amb un total de cinc. Que aquest nou concepte va néixer en el plenari de 28/02/2014. Que la de Les Corts és la que està més avançada i que l'objectiu principal és mantenir o augmentar el nivell de benestar col.lectiu. Deia que Barcelona és una ciutat sostenible en estar molt compactada (densa) però que això suposo que s'exerceixi una pressió molt gran sobre l'espai públic. Va definir el concepte de Superilla com a unitat urbana que és més gran que una illa però més petita que un barri. Tot aquest projecte avança, diu, a l'hora que avança el Pla de Mobilitat i que no és només un problema de mobilitat el que es vol resoldre amb aquest nou concepte dins el teixit de ciutat. Es busca la reducció de la petjada ecològica, segons les paraules que ella mateixa va utilitzar i que es va anar sentint durant tota la presentació. Es persegueix, diu, millorar l'eficiència i millorar la qualitat de vida. Aquesta iniciativa tindrà tres fases: 

- fase de participació (2014)
- fase d'execució (2015-2016)
- avaluació (2017)

Després ens varen passar un vídeo amb les intervencions de Salvador Rueda, de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i de Francesc Magrinyà, del col.lectiu 'Recreant Cruïlles' i professor de la UPC, sobre el concepte de Superilles.

Les notes que vaig prendre en escoltar les explicacions d'ells dos són: objectiu de tornar a la idea de veïnatge (proximitat) i a la idea d'autosuficiència. Intenció d'intervenir en l'espai públic (carrer + baixos). Poder de decisió de lo comú, tornar a la ciutadania. Objectiu de reduir un 21% els vehicles que circulen per la ciutat. Magrinyà parlà de la intenció d'introduir 'canvis de sentit amb prioritat invertida'. 

La web que ha obert l'ajuntament de Barcelona per a l'ocasió és http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/superilles. Aquí hi podreu trobar el vídeo que he esmentat.

El debat es va obrir després i la conclusió que vàrem arribar tots plegats és que és molt difícil escollir quina de les dos opcions s'ha d'escollir com a Superilla de l'Esquerra de l'Eixample i espero que hagin entès que es tirin endavant les dues a l'hora si no volen crear més diferències entre lo que algun dels assistents va definir com la part de dalt i la part de baix. Les dos tenen mancances importants però juntes es poden complementar. Separadament, és difícil sol.lucionar, per exemple, la falta d'espai verd de l'opció A sense arribar a resoldre els problemes de connectivitat amb el parc Joan Miró, un dels pocs pulmons de la ciutat i que troba que els que vivim a l'A no en treiem prou profit. I si resolem més les connectivitats potser també resolem el fet que l'opció B no se senti despenjada o maltractada. Sempre m'he queixat del mateix, de la falta de verd aquí i uns quants de la sala varen apuntar el perquè no s'aprofitaven més els interiors d'illa, i sí, tenen raó, segur que uns quants es podrien reciclar com a aquelles illes que en Cerdà va pensar i on l'edificació era completament complementària i no omnipresent com ha acabat sent l'Eixample. Si això s'ha de convertir en una bona ciutat, ja és bó que s'intenti tornar a repensar el model. Espero que tiri endavant el projecte i que en podem veure resultats positius per a tots.