">">

15/11/19

Ricardo Bofill, conferència a l'ETSAB de Barcelona, dilluns 9 setembre 2019

1000 projectes, 35 ciutats: així començava la conferència Ricardo Bofill el 9 de setembre de 2019 a l'ETSAB dins del programa d'inici de curs de tercer d'arquitectura, projectes, 'Habitatge i ciutat'.

També afirmà: 'Fer projectes és lo essencial, ens transformarà' (parlant als estudiants).

Memòria+actualitat+projecte (articulació mental)
Trajectòria=resultat d'unes circumstàncies particulars, inimitable (la seva).
Va ser expulsat de la universitat de Barcelona, va anar a estudiar a Suïssa. 

Temes de transmissió:
- fer arquitectura és una manera de llegir la ciutat (viatges al voltant del món)
- necessitat d'adaptar-se a un lloc, 'el món es torna petit' amb la seva visió, treballant a molts llocs del món

Ha treballat molt en contra de l'star system que treballant des de Londres per tot el món.

'L'arquitectura és l'estructura de l'espai'. La gent que s'emociona amb les característiques d'un espai és la que té capacitat de ser arquitecta.

Importància de treballar en equip, conjugar amb el talent dels altres (orquestra), algú que fa el mètode de treball i que dirigeix cada equip, equip generalment interdisciplinari (sociòlegs per entendre manera de pensar i la cultura de cada lloc, problemes jurídics, legals, econòmics de cada lloc,...).

Dissenyar a l'hora el que passa a l'exterior i a l'interior de l'edifici (disseny urbà de molta importància als països emergents, com p.e. la Xina).

És una mica el defensor de la ciutat mediterrània (origen de la ciutat). Xina està agafant ara el concepte de Ciutat.

'El vocabulari arquitectònic sigui diferent' (reprendre el classicisme, entendre el perquè de les proporcions, els obliga a escriure diferent).

'La cultura arquitectònica no comença fa 100 anys, fa 4000 anys que existeix', diu.

Moment de varietat d'escriptura molt potents. Ja té 79 anys i continua en la professió. Li agradava Louis I. Kahn.

Foto del primer dibuix de la primera casa que va pensar, per a uns amics, construïda amb la pedra del lloc, murs corbs, organicitat, com es construïa a Eivissa. Interior molt senzill, tenia 18 anys, volia simplicitat, detestava els rics.

'El projectar es torna un vici'.

Primera casa a Barcelona (parla de 'casa' encara que es refereixi a edifici de vivendes plurifamiliar): el seu pare era constructor, projecte entre mitgeres, dificultat de captar la llum, graella ceràmica, gelosia a façana i fusta a balcons.

Li agradava molt treballar amb materials pobres. 

Casa al carrer Nicaragua que dóna al nord (cases de renta limitada): entramat de les xemeneies, hi va viure. Matins dedicats a visitar obres, tardes per projectar.

'Els mobles eren moviments de l'espai interior'. Importància del paper dels bons artesans.

Casa a la plaça Sant Gregori Taumaturg (2 escales): una econòmica i l'altra de luxe, que no hi hagi separació. Església neoclàssica 'horrible' que volia enderrocar, diu. No podia, barri catòlic. A dalt, casa dels seus pares i que ara és museu. Detall de brise-soleil; paleta que sàpiga posar els totxos. Arquitecte d'origen marxista, en la teoria i en la pràctica. La construcció forma part d'un mateix. 1972-73. Escala amb volta catalana (importància altra vegada dels bons paletes).

Primer quadre arquitectònic de la seva manera d'entendre l'estètica, a Castelldefels, casa (passa imatge per pantalla).




Casa privada, de la seva família, a l'Empordà, on encara va a l'estiu. La casa antiga es deixa com a ruïna i es fan més cases sense enderrocar l'antiga.
'Finestres urbanes', comencen a parlar de relacions de volums. Manera de col·locar-se en el territori. Patis interiors, relació amb el verd. La primera 'porta urbana', quan s'amplia la seva escala i que després aplicarà a França. 6x2, 10x3... A parir de l'escala petita, no a partir de la planificació territorial.

'Ens hem d'acostumar als canvis d'escala' (dificultat màxima de l'arquitectura, no s'hi pot arribar mai).

Barri Gaudí, A+B+C al voltant d'un nucli. Esquema que va creixent, addicionant nucli i mòduls, construcció de Ciutat (model econòmic, barri) 'No volíem saber com serien les façanes'. Possibles metodologies de com pensar l'arquitectura.

El barri també es comunica a través dels sostres (cobertes)


Quan seria monòton la repetició d'un mòdul per passar d'escala. Per passar d'escala. Moviment, com donar-li. Inventar nomenclatura per explicar sistema als constructors. Moviment en planta i en secció. Modularitat de l'espai.

Parla de la similitud de construcció del Sáez-Oiza (això no sé si ho vaig entendre bé) (diu que eren coetanis i que construïen de manera similar, aplicant sistemes modulars).

Experiència d'Alacant, 'arc+línia', 'l' arquitectura es pot reduir a l'encontre entre la vertical i l'horitzó tal, i l'arc ho és tot. 'La muralla roja', tot punt a tot punt per tots els recorreguts possibles, trobada amb el surrealisme (elements que no serveixen per res) (escales d'Eischer, sistemes de circulació per unir espais en diagonal).

Sis paletes que tenia eren molt bons, es construïa a l'obra, cada quinze dies decidien com construir. Es pot treballar directament amb els industrials, abans era amb els paletes.

'La ciudad en el espacio' fet pel Taller d'Arquitectura, classe de comunitarisme, una teoria (llibre). S'exposa a un mecanisme de construcció arribant a construir el barri. El cub, com es pot trencar, com és pot composar. 1 mòdul, 2 mòduls, 3 mòduls... Porta a sistema, com es combinen.




Fora de les normatives de Barcelona, al món hi ha situacions molt diferents. Barcelona = ciutat inacabada.
A Madrid, primera ciutat de l'espai que es va començar a construir, va començar, ell mateix de promotor. Li varen tancar, sense acabar, experiència fallida.

Walden és la ciutat de l'espai II, que va arribar al final. Cada dos plantes va canviant de secció. Els sistemes de circulació fan que canviï l'edifici. Walden al costat del minimalisme, especialment en els interiors. Pas de figuratiu a l'abstracte a través de la distància a la natura. Colors de la mezquita d'Istanbul (blaus) (?). Finestres urbanes. 'Ruïnes de la fàbrica de ciment on estem', al costat del Walden.

París, 'la petit Cathedral', conèixer la legalitat, financiació, com es construeix en aquell lloc, França, prefabricació que creava els blocs (Bofill en contra de la Construcció de blocs de LeCorbusier, molt aprop del feixisme, responsable de les arquitectures de blocs, món comunista.

Espai teatre: 'projecte més complicat que s'ha fet a l'arquitectura'. Fet al 1974 amb els comunistes, va passar una època que el volien destruir. Monument de vivendes pobres. Aquí comença a canviar l'escriptura del Taller. Homenatge a Gaudí i a Ledoux. Exercici d'enginyeria arquitectònica. La Història dels polítics fent arquitectura, és el que passa a França.
Introducció d'elements del classicisme, vint persones treballant-hi, classicisme modificat, repetició+escala.

Espai tancat en sí mateix, arc de triomf (pati).

'Després es tornen barris de luxe', diu.
'El classicisme serveix per repetir, és un sistema matemàtic', aplicat al sistema, industrialitzar. Sistema matemàtic s tenir a dins 1:1:68, ho hem de saber, diu (si no vaig entendre malament va dir aquestes proporcions). Repetició del mateix element industrialitzat, que comporta la creació de la imatge del conjunt, construcció de la imatge del conjunt.

'Hem de saber de geometria' per fer arquitectura. Decidir si tenir-ho en compte o no com a vocabulari. Per trencar amb Mies, ell ho va decidir d'aplicar. Ell ho ha industrialitzat. 'Nombre d'or'.

Què fa canviar el Taller de l'estil inicial a l'estil que adapta el llenguatge clàssic?, és la meva pregunta que m'hauria agradat plantejar-l'hi.

Edificis de vivendes els hi diu 'cases'.
Està treballant per a Mohamed VI. Ciutat universitària construïda, pèrgoles amb estructures gaudinianes, segons ell (influència d'I. Kahn, li veig jo, també). Arquitectura vernacular, marroquí, islàmica, com passem a arquitectura moderns. Acabada en tres anys. Eix d'una ciutat nova. 1:1:41, altre sistema.

Foto de concurs de Ciutat (dibuix) (concurs acabat de guanyar).

Xina com a maquinària brutal de projecte. Permet dissenyar la ciutat del futur. Després ho copien. País que creix molt però amb manca de llibertat individual, el sistema no permet individualitat per crear sistema antiamericà. Ciutat de ZetZen, model de Podong (Shangai), densitat d'1:1, destrucció final del lecorbusionisme (1500 pàgines treballant-ho). Ciutat de sis mil·lions d'habitants. 'No saben què és el carrer i l'espai públic, per això estem aquí', diu. Carrer sense cotxes (cotxes per soterrani).

A la Xina, model que es repetirà dos-centes vegades (no li agrada).

Es va oferir, obrint les portes del seu taller. Seria interessant veure un gran despatx, gran en quantitat de persones que hi treballen, gran en quant fa projectes de volada.


els passadissos pensats per Coderch, sempre enamoren