">">

24/11/21

una anotació sobre l'Eixample de Barcelona

L'altre dia vaig veure una pel·lícula japonesa titulada  'Una familia de Tokio', de Joyi Yamada i del 2013, i potser això m'ha anat fent pensant en temes comparativament, i ahir vaig pensar en aquella amiga japonesa que va estar uns dies convivint amb mi a casa i recordo que em deia 'No tinc manera de saber-me orientar aquí, a l'Eixample! Tot ho veig igual!' i jo sempre li deia 'Però et pots fixar en els edificis, les botigues (...)'. És veritat que l'Eixample té una trama que crec li diuen 'isòtropa' però per exemple jo, hi estic tan acostumada! Des de que tinc memòria que hi visc, primer a l'avinguda de Roma però donant al carrer València, quan estirant la mà podia agafar les fulles del plataner, i quan encara existien el 43 i el 44; autobusos mítics que han derivat en l'H10, i m'he acostumat també a fixar-me en els edificis per saber-me orientar, en com són les façanes i quines botigues tenen a les seves plantes baixes, també fixant-me en l'amplitud de cada via, ara orientant-se una mica amb l'ajuda dels autobusos 'horitzontals' o 'H' i els verticals o 'V', que em permeten arribar a qualsevol lloc de la trama i fora amb certa facilitat. Així és viu l'Eixample i es viu d'una manera integradora amb la resta de la ciutat. Una mica més difícil orientar-se quan s'utilitza el metro però llavors entre l'orientació de l'alçada i d'on queda el mar i la muntanya de Collserola. És una ciutat compacta però que alhora té bastanta varietat, com l'altre dia que, sortint de la boca d'Horta va ser com entrar en un poble més petit o quan entri a Nou Barris, que sé que descobriré una nova Barcelona. Així és Barcelona per a mi, una metròpoli petita i assequible, comparada amb un Londres, París o Tokyo. Són escales diferents però ja té aquell aire que la fa gran, sobretot perquè tens tots els serveis disponibles. També m'agrada per la sensació d'anonimat que dóna, tot i la seva 'petitesa' relativa. Barcelona encara és abastable.