">">

26/4/17

Barcelona i el seu Eixample: model de ciutat vers model turístic

Arrel del visionat d'un reportatge de TV3, dins el programa 'Sense ficció', titulat 'La ciutat dels turistes', trobo interessant compartir la Jornada-debat que es va realitzar al cor de l'Eixample, en la Seu del Districte i en la seva Sala de Plens, el divendres 10 de febrer de 2017. Aquesta jornada es va promoure des del Grup de Treball Territorial Coac dels Arquitectes de l'Eixample sota el títol 'Cap a un nou model d'espai públic a l'Eixample'. Dic que crec que és interessant traspassar aquesta informació perquè vam acabar parlant del mateix o d'aspectes molt semblants als que es plantegen en el documental que abans he esmentat. 

La taula de la Jornada-debat estava formada per Lluís Cantallops, Itziar González, Sebastià Jornet, Òscar Ripol, Lluís Comeron, Salvador Torrents, Joan Forgas, Dolors Ylla-Català i Beth Cantallops, noms representatius del món de l'arquitectura de la ciutat de Barcelona i també representació del món jurídic. 

Els assistents érem veïns i veïnes de l'Eixample, preocupats per les transformacions que estan vivint els nostres barris, de vegades combinats amb la professió d'arquitectes, estudiants d'arquitectura, també, sociòlegs..., en definitiva: hi havia vàries mirades agrupades per una mateixa preocupació, la preocupació genèrica per la nostra ciutat, si és que encara la podem considerar 'nostra'. 



Us passaré a relatar alguns conceptes que s'hi varen dir i que trobo són importants, sempre des d'una visió pròpia, és clar. 

Itziar González, com a veïna de Ciutat Vella, antiga regidora de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecta que crec treballa acceptant els processos participatius per tal d'implementar propostes de resolució de problemes de ciutat, va parlar del moment de despossessió que estem vivint i de la impossibilitat d'influir. Va dir que ara és el moment de recuperar espais físics i no físics. Va afirmar que ara la Institució (suposo que referint-se a l'Ajuntament) viu un moment de salut i referint-se a ella parla que aquesta s'exclama dient 'no sabem com fer-ho'. Marca la importància de tenir sempre una actitud de pensar junts. Transformar l'Administració pública. Procés de cooperació ciutadana. Afirmava que aquell dia va venir amb ganes de treballar, veient l'èxit de convocatòria de la Jornada-debat.

Lluís Cantallops va afirmar que el ciutadà de Barcelona té la sensació de molestar al centre de la ciutat. Barcelona com a focus mundial d'atracció. Allau d'intervencions i presències a la ciutat que té com a efecte el desplaçament de la població residencial a l'Eixample centre ('de fora ens desplacen'). Ens fa falta tenir un procés de coneixement del que s'ha fet a fora per resoldre aquest fenomen. Procés que ha de ser observat pels ciutadans residents, implicats, per tal de veure oportunitats, i, des del coneixement, proposar idees per a solucionar problemes.

Sebastià Jornet va preguntar quants de nosaltres som de la 'Barcelona profunda', és a dir, quants de nosaltres tenims els besavis que eren de la ciutat: aixequem la mà entre 7 i 8 persones del total dels assistents. Ho titula com a 'espai protegit'. Va definir l'Eixample com a un conjunt d'enclaus i carrers (inexistència de parcs). Ens va parlar de l'Atles de l'espai públic de París' i va comentar que ho podem agafar com a model de referència. Barcelona, compromís de ser model de moltes coses, afirmà. 'Per a corregir els defectes, hi ha l'Urbanisme, a través de les Ordenances i les Normes'. Un de cada 5 habitatges han de ser protegits, a París, per exemple: nosaltres estem molt lluny d'aquest nivell de protecció. A París: intervencions superiors a 1000 m2 impliquen haver de reservar un 20% per a HPO, fruit de mesures correctores. Va afirmar que si haguéssim tingut HPO (habitatge protegit oficial), potser no hi hauria hagut bombolla immobiliària. Parc d'habitatge públic elevat, va afirmar que implica 'no' bombolla i que l'exemple el tenim al País Basc.

Òscar Ripol: Barcelona com a peça diferent de qualsevol àmbit municipal. El límit el marca la no vulneració de drets. La propietat no és un dret, es pot tocar, es poden fer actuacions de medi ambient, per exemple. Necessitem visió de més abast, es pot fer. Parlava com a advocat.

Itziar González: 'teníem un PGM on no es parla de transferència d'edificabilitat a la seva memòria, ja ens n'hem adonat: ho continuarem permetent? Quines eines tenim perquè les millores de l'espai ciutadà no l'acabin desposseint?'.

Òscar Ripol: 'pèrdua objectiu amb la transferència i aprofitament. Hi ha d'haver obtenció d'espais'.

Sebastià Jornet: any 1994 un pis a la seva escala comprat per 140.000 euros passa a voler ser venut ara per 800.000 euros (incongruència), amb la conseqüència que tornem a tenir la bombolla especulativa. 

Joan Forgas (Amador Ferrer): fa falta el manteniment i potenciació del número de residents i disminuir el trànsit. Fan falta poítiques continuades i sostingudes. Superilles a l'Eixample, no ho acaba de veure. Existència d'eixos estructuradors del barri, necessitat de Plans Parcials que coordinin les transformacions.

Dolors Ylla-Català: quins mecanismes, què podríem fer?. Isotropia de l'Eixample implica eficiència. Habitants necessitem una certa protecció per evitar ser-ne expulsats.

Sebastià Jornet parla de l'Atelier Parisien d'Urbanisme (APU), qui va elaborar l'Atles. Afirmà que a nosaltres ens fa falta.

Itziar González proposa fer un Laboratori, en cooperació.

Estudiant arquitectura de l'ETSAV del Vallès afirmà haver participat en un taller a la Universitat on es va tractar el tema i que se'n podrien extreure moltes idees. 

Francesc Magrinyà, parlant des de l'Ajuntament i com a assistent a la Jornada, afirmà que fa falta treballar des de la Llei de Territori. Fa falta Pla Especial per a les Superilles. Busos H i V: la Superilla de l'Eixample ja no pot ser (Eixos). Un de cada 3 no ha de passar bus. Pacificar carrers al voltant de Sant Antoni. Accepta que falta el projecte d'urbanització de les Superilles. Ara és el moment de la revisió del PGM. 

Lluís Comeron, com a Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, 'recollir la il.lusió viscuda en aquesta Jornada-debat. Compromís ferm del Coac. Implicació de les administracions. Pensar en un model de canvis. Grup de treball territorial com a prova beta exitosa'. 

Estem en el moment d'inici d'aquestes activitats per tal de conduir les preocupacions recollides en aquesta Jornada-debat. De moment no us puc avançar més perquè no tinc constància que s'estiguin desenvolupant jornades de treball al voltant d'aquest tema, sí que us puc afirmar que s'estan movent inquietuds, engegades des del Coac, i espero no dir cap mentida. Torno a clarificar que parlo molt des d'un punt de vista propi com a persona que sóc. 

Una frase que m'ha agradat sentir en el reportatge emès avui a TV3 i linkat aquí és: 'el turisme es pot moldejar'. Veurem si som capaços d'aconseguir-ho perquè hi ha interessos molt forts que inciten el negoci per sobre dels interessos dels ciutadans. És una altra bombolla, la immobiliària barrejada amb el sector del turisme. Veurem si hem après la lliçó no massa llunyana encara que sóc bastant pessimista. Falta visió de futur, falta anar més enllà i preveure situacions actuant des del present. Veurem i si ens donen l'oportunitat, ajudarem a plantejar solucions perquè no tornem a caure en crisi. 



27/1/17

certificados de eficiencia energética, elaborados desde arquitectura rosamariagal

Dentro de mis tareas como arquitecta, elaboro certificados de eficiencia energética en base al programa CE3 facilitado por el Ministerio de Energía, según RD 235/2013 que transpone la Directiva 2013/31/UE y parcialmente la Directiva 2013/31/UE, donde todos los edificios de nueva construcción y los edificios existentes que sean objeto de compraventa o arrendamiento y los edificios ocupados por una autoridad pública con una superfície superior a los 250,00 m2 frecuentados habitualmente por pública concurrencia, estando todos obligados a tener un certificado de esta índole.

El procedimiento, una vez recibido el encargo es:

- visita de toma de datos, donde tomamos medidas de las estancias o espacios que componen el edificio objeto de la certificación, toma de fotografías del edificio y su relación con los edificios colindantes y de todos aquellos datos que sean de interés para la consecución del certificado.

- entrada de datos en el programario descargado y anteriormente comentado, para la emisión del correspondiente Certificado.

- tramitación de la solicitud de la etiqueta de cualificación energética del edificio objeto de la certificación delante del Institut Català de l'Energia (ICAEN), organismo que depende de la Generalitat de Catalunya. 

La tramitación es rápida y en un período de unos días se obtiene la etiqueta, que es el documento básico que el Notario necesita para realizar la compra-venta, si fuera ese el motivo de la solicitud de certificado de eficiencia energética.

Las tasas para la obtención de la etiqueta de cualificación energética las marca la Generalitat de Catalunya dependiendo de la índole del edificio a certificar. 

Los honorarios nuestros como profesionales aptos para tramitar este tipo de certificados son de 100,00 euros base y luego dependerá de la superficie del edificio a certificar. 

Nos encargamos de toda la tramitación delante de los organismos públicos. 

Os adjunto un ejemplo de Etiqueta de cualificación energética obtenida para una vivienda unifamiliar aislada cerca de Barcelona.





17/1/17

espacio público pavimentación entorno escolar, Girona

En este vídeo podéis pasear por una actuación que realicé sobre espacio público en la localidad de Boadella en el año 2006, en la provincia de Girona, mejorando la accesibilidad del que fuera ayuntamiento y que ahora funciona como equipamiento escolar. Según dibujo en planta mío que creaba las directrices y con la elección de los materiales, se ejecutó a distancia y este es el resultado que todavía hoy respira de la misma manera que desde su finalización. El ladrillo y el hormigón raspado como materiales principales, también la malla cuadriculada de acero galvanizado para la consecución de las rampas, barandillas mínimas para no entorpecer visualmente.


El vídeo lo he editado y mejorado para una mejor visualización con la herramienta libre de windows de movie maker. Esta filmación la realicé hace pocos días con el teléfono móvil. A día de hoy todavía estoy aprendiendo a realizar vídeos con este dispositivo. De haber revisitado esta actuación extraigo buenas sensaciones, al comprobar el buen estado de la obra. Os invito a visitar mi canal de youtube.

19/11/16

resultados encuesta sobre estado actual de la profesión de la arquitectura, unos apuntes a partir presentación dentro del Congreso de arquitectura 2016

El pasado 7 de noviembre de 2016, en el marco del Congreso de arquitectura 2016, tuvo lugar la presentación de lo que son los resultados de la encuesta realizada durante los meses de marzo y abril de 2015 para conocer el estado actual de la profesión y en la que más de 1700 arquitectos participamos. También en colaboración con las escuelas de arquitectura con el propósito de llegar a los arquitectos no colegiados y con el objetivo final de conocer cuáles pueden ser las mejores opciones de futuro para el colectivo de arquitectos. 


durante la celebración del acto de presentación resultados encuesta,
en la sede del Colegio de arquitectos de Catalunya de Barcelona
Uno de los puntos que se deducen de la encuesta y como consecuencia del cambio de época que estamos viviendo en casi todos los ámbitos, cambio global, apuntados por quien presentó el acto, el Degano del Colegio de arquitectos de Catalunya, es que los honorarios de los arquitectos son ahora más bajos y que, a veces, están por debajo de los costes reales del trabajo realizado. Se apuntan como posibles causas de este descenso la menor valoración social de nuestro trabajo y el menor porcentaje de obra pública, junto con la aparición de nuevos agentes. 

Unas cifras que asustan un poco: en 1960 habían 2.500 arquitectos colegiados, mientras que en 2008 éramos un total de 45.000, en el ámbito español.

Si por la época de 1960 correspondían de 100 a 120 viviendas a proyectar por cada arquitecto, ahora nos corresponde aproximadamente 1 vivienda por cada uno de nosotros, habiendo pasando un período intermedio de estabilidad de 25 años. Este período intermedio estable tuvo como consecuencia la diversificación. Había mucho trabajo, por tanto cada arquitecto podía escoger a qué se dedicaba y participaba de una o varias partes de los diferentes procesos. Almenos así entiendo yo el concepto de 'diversificación'. Mientras que ahora, bajo la escasa o inexistente tarea de desarrollar proyecto de vivienda, seguramente tenemos otro trabajo que nos compensa la falta de ingresos desde ese sector concreto. 



La encuesta partía de un target de 10.000 arquitectos en Catalunya. El tiempo medio de respuesta resultante fue de 27 minutos. De las 1720 encuestas recibidas, 1261 se corresponden a las realizadas por arquitectos colegiados y 364 a las de no colegiados, habiendo 95 encuestas nulas. Un 38% de los encuestados fueron mujeres. Un 70% trabaja por cuenta propia, englobando a los autónomos y a los que además de ser autónomos trabajan por cuenta ajena. Un 74% trabajamos en el ámbito privado, y un 12% en el público, mientras que un 14% trabaja en el sector privado y el público a la vez. 

El sueldo medio anual está alrededor de los 20.000 euros y no hay mucho incremento a medida que incrementamos la franja de edad. En Europa el sueldo medio está alrededos de los 30.000 euros, según estudio realizado por el CAE, Consejo de Arquitectos de Europa, en 2014. 

Uno de cada tres arquitectos jóvenes han ido a trabajar al extranjero. Un 10% de los arquitectos de aquí van a trabajar fuera de nuestras fronteras mientras que un 10% de arquitectos formados fuera de nuestras fronteras trabajan aquí. Dice el Degano que es un efecto de la globalización y lo considera perfectamente normal. 

Se transluce también de la encuesta que hay una gran apuesta por la formación en campos como la rehabilitación, la eficiencia energética, los procesos BIM y otros. Dice estamos asumiendo que nos tenemos que adaptar y que por eso nos estamos formando. 

Gran cantidad de despachos muy pequeños, siendo un 21% el porcentaje de despachos monopersonales. Dice ser una debilidad y a la vez una fortaleza porque el hecho de trabajar desde estructuras pequeñas permite que se trabaje en conexión entre varias de ellas para conseguir la consecución de un trabajo. Dice que somos capaces de producir una red de trabajo. Dice no es una mala adaptación puesto que son 2,2 millones de propietarios a los que se tiene que convencer o satisfacer. Camino a la diversificación profesional, también como consecuencia de la fragmentación de las estructuras de trabajo. 

Me encuentro totalmente identificada con esta fragmentación de estructuras. Si bien estaba al inicio integrada en despachos multipersonales, al reducir estructura estos despachos, mi solución fue afrontar unipersonalmente trabajos de arquitectura desde una visión generalista, incorporando, eso sí, el trabajo de otras estructuras pequeñas en ámbitos que no podía abordar para conseguir completar el encargo de una manera eficiente. También complementando el trabajo como arquitecta con otras tareas que, aún y no teniendo nada que ver en un principio, necesitan de una estructura clara de trabajo para conseguir llegar a los objetivos de manera resolutiva. 

27/10/16

què pot fer l'arquitectura per tu?, acte Casa Golferichs de l'Eixample dins Congrés Arquitectura 2016 a Barcelona

El dilluns 17 d'octubre de 2016 va tenir lloc al Centre Cívic Casa Golferichs de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona un Acte de debat i intercanvi d'impressions entre veïns i veïnes del barri i els arquitectes que hi residim, treballem i/o que també formem part del Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, formant part del gruix d'activitats incloses dins el Congrés d'arquitectura 2016 organitzat des del Col·legi Oficial d'arquitectes de Catalunya

Va comptar amb la presència de varis veïns i veïnes que sobretot van mostrar la seva preocupació per l'espai Germanetes, també pels increments del preu del lloguer a partir de les grans rehabilitacions o millores en els edificis, també preocupació per què es farà a l'antiga seu de Telefònica (edifici Estel que s'està deconstruint en aquests moments), interés per conèixer què és el Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, preocupació pels canvis d'ús que afecten a parcel·les del barri i de la ciutat, preocupació per la falta d'equipaments i per la gestió que es fa del parc edificat existent (...).


part final de l'acte, amb maqueta de l'illa de Germanetes feta
pels veïns i on es representa la futura colmatació edificada prevista

Paraules del Director del Congrés, tot presentant i encetant el debat: 'Estem vivint un canvi de mentalitat i volem, els arquitectes, abanderar aquestes reivindicacions. Què hauríem de defensar? De què creieu que ens hauríem d'ocupar?'. També el dinamitzador de l'acte va llençar la pregunta 'què esteu esperant dels arquitectes?', tot presentant el grup de treball i afirmant que estem al servei de les reivindicacions veïnals tot generant una ajuda a la ciutadania, davant les propostes que vinguin de l'ajuntament. En una tasca que podem fer com és la de 'traductors d'aspectes complexos'. 

Va ser un debat viu i profitós per tots els assistents, veïnes/veïns i veïns-arquitectes. D'allà en va sortir l'oferiment per part nostra (GTT) de fer d'interlocutors amb les administracions per traslladar les reivindicacions o per ser veu dels moviments veïnals i de treballar conjuntament  amb els veïns.

Es parla de la contaminació, que no només és química sinó també física. Es diu que per aquest motiu, per l'alt índex de contaminació al nostre Districte, fan falta més espais verds, millorar el transport públic, que els espais verds tinguin continuïtat (...). Contaminació física que no se'n parla però que també existeix (pols que generen les obres, radiació produïda per les antenes que arriben a suposar malalties en nosaltres). Falten estudis de càncer a la ciutat.

Es parla també de com afecta la contaminació en el desenvolupament cognitiu dels infants i es pregunta 'Per què no es prenen mesures?' 'Per què no diuen les dades?'. Es fan estudis però no es prenen mesures. S'apunta que l'Eixample és el resultat de la suma de la contaminació més l'especulació (s'ha anat construint sabent que es perjudicava al medi (crítica a la feina dels arquitectes). S'afirma que la feina dels arquitectes hauria de ser de denúncia, perquè sinó som còmplices. Falta mirar de manera global. Lluita per defensar la qualitat de vida.

Se'ns demana que recollim informació i la demanem a l'ajuntament i des dels moviments veïnals també se'ns demana que estiguem més lligats amb ells a partir d'ara.

Es parla de la feina feta des del grup de treball, que per exemple ha desenvolupat un document on s'analitzen els Dèficits i oportunitats d'Equipaments i Espai Públic a l'Eixample, que va formar part del procés participatiu engegat per l'ajuntament de Barcelona 'Decidim Barcelona'. 

Es posa de manifest que de vegades viure al barri és viure com en una presó i de la falta de saber escoltar i de respondre preguntes per part de l'ajuntament. Manca d'informació. No ens arriba la informació, diu un veí (per exemple en quin serà l'ús final del solar on s'està enderrocant l'antiga seu de Telefònica).

Dels processos participatius: els veïns opinen que no se'n fa cas, a l'hora de la veritat no funcionen. També es posa en relleu el fet que les Superilles no funcionen (buidor els caps de setmana de l'espai públic que en forma part, haver de caminar 10 minuts per poder arribar a una parada d'autobús...). 

Es fa un crit d'alerta en quant al Parc Joan Miró: descuidat, infravalorat, en desús i també es diu que no es pot utilitzar. Falten espais de trobada al barri i, per extensió, al districte. Germanetes funciona ara com a espai de trobada, un espai que volen fer desaparèixer en poc temps per tal de construir colmatant la illa. Es torna a enfatitzar en el fet que fan molta falta els espais relacionals al districte.

També s'aprofita per denunciar el fet que els pisos que abans eren de lloguers baixos ara hagin passat a ser cars per les obres fetes de millora, com la instal.lació d'ascensor o d'altres millores, i per contra els salaris són baixos, fruit d'una precarització del treball. Falta regulació dels lloguers.

Una de les frases contundents que es varen dir per part dels veïns: 'Fa falta gestionar millor el que hi ha, fa falta menys despatx i més mirar el que hi ha', referint-se a nosaltres, els arquitectes.

Responent a la pregunta inicial 'què pot fer l'arquitectura per tu?', la resposta resultant, després del debat que aquí es resumeix, és 'volem de la vostra ajuda per comunicar les nostres inquietuds com a ciutadans de la ciutat de Barcelona', 'volem que els arquitectes us impliqueu i ens ajudeu davant de les administracions'.