">">

27/10/16

què pot fer l'arquitectura per tu?, acte Casa Golferichs de l'Eixample dins Congrés Arquitectura 2016 a Barcelona

El dilluns 17 d'octubre de 2016 va tenir lloc al Centre Cívic Casa Golferichs de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona un Acte de debat i intercanvi d'impressions entre veïns i veïnes del barri i els arquitectes que hi residim, treballem i/o que també formem part del Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, formant part del gruix d'activitats incloses dins el Congrés d'arquitectura 2016 organitzat des del Col·legi Oficial d'arquitectes de Catalunya

Va comptar amb la presència de varis veïns i veïnes que sobretot van mostrar la seva preocupació per l'espai Germanetes, també pels increments del preu del lloguer a partir de les grans rehabilitacions o millores en els edificis, també preocupació per què es farà a l'antiga seu de Telefònica (edifici Estel que s'està deconstruint en aquests moments), interés per conèixer què és el Grup de Treball Territorial d'arquitectes de l'Eixample, preocupació pels canvis d'ús que afecten a parcel·les del barri i de la ciutat, preocupació per la falta d'equipaments i per la gestió que es fa del parc edificat existent (...).


part final de l'acte, amb maqueta de l'illa de Germanetes feta
pels veïns i on es representa la futura colmatació edificada prevista

Paraules del Director del Congrés, tot presentant i encetant el debat: 'Estem vivint un canvi de mentalitat i volem, els arquitectes, abanderar aquestes reivindicacions. Què hauríem de defensar? De què creieu que ens hauríem d'ocupar?'. També el dinamitzador de l'acte va llençar la pregunta 'què esteu esperant dels arquitectes?', tot presentant el grup de treball i afirmant que estem al servei de les reivindicacions veïnals tot generant una ajuda a la ciutadania, davant les propostes que vinguin de l'ajuntament. En una tasca que podem fer com és la de 'traductors d'aspectes complexos'. 

Va ser un debat viu i profitós per tots els assistents, veïnes/veïns i veïns-arquitectes. D'allà en va sortir l'oferiment per part nostra (GTT) de fer d'interlocutors amb les administracions per traslladar les reivindicacions o per ser veu dels moviments veïnals i de treballar conjuntament  amb els veïns.

Es parla de la contaminació, que no només és química sinó també física. Es diu que per aquest motiu, per l'alt índex de contaminació al nostre Districte, fan falta més espais verds, millorar el transport públic, que els espais verds tinguin continuïtat (...). Contaminació física que no se'n parla però que també existeix (pols que generen les obres, radiació produïda per les antenes que arriben a suposar malalties en nosaltres). Falten estudis de càncer a la ciutat.

Es parla també de com afecta la contaminació en el desenvolupament cognitiu dels infants i es pregunta 'Per què no es prenen mesures?' 'Per què no diuen les dades?'. Es fan estudis però no es prenen mesures. S'apunta que l'Eixample és el resultat de la suma de la contaminació més l'especulació (s'ha anat construint sabent que es perjudicava al medi (crítica a la feina dels arquitectes). S'afirma que la feina dels arquitectes hauria de ser de denúncia, perquè sinó som còmplices. Falta mirar de manera global. Lluita per defensar la qualitat de vida.

Se'ns demana que recollim informació i la demanem a l'ajuntament i des dels moviments veïnals també se'ns demana que estiguem més lligats amb ells a partir d'ara.

Es parla de la feina feta des del grup de treball, que per exemple ha desenvolupat un document on s'analitzen els Dèficits i oportunitats d'Equipaments i Espai Públic a l'Eixample, que va formar part del procés participatiu engegat per l'ajuntament de Barcelona 'Decidim Barcelona'. 

Es posa de manifest que de vegades viure al barri és viure com en una presó i de la falta de saber escoltar i de respondre preguntes per part de l'ajuntament. Manca d'informació. No ens arriba la informació, diu un veí (per exemple en quin serà l'ús final del solar on s'està enderrocant l'antiga seu de Telefònica).

Dels processos participatius: els veïns opinen que no se'n fa cas, a l'hora de la veritat no funcionen. També es posa en relleu el fet que les Superilles no funcionen (buidor els caps de setmana de l'espai públic que en forma part, haver de caminar 10 minuts per poder arribar a una parada d'autobús...). 

Es fa un crit d'alerta en quant al Parc Joan Miró: descuidat, infravalorat, en desús i també es diu que no es pot utilitzar. Falten espais de trobada al barri i, per extensió, al districte. Germanetes funciona ara com a espai de trobada, un espai que volen fer desaparèixer en poc temps per tal de construir colmatant la illa. Es torna a enfatitzar en el fet que fan molta falta els espais relacionals al districte.

També s'aprofita per denunciar el fet que els pisos que abans eren de lloguers baixos ara hagin passat a ser cars per les obres fetes de millora, com la instal.lació d'ascensor o d'altres millores, i per contra els salaris són baixos, fruit d'una precarització del treball. Falta regulació dels lloguers.

Una de les frases contundents que es varen dir per part dels veïns: 'Fa falta gestionar millor el que hi ha, fa falta menys despatx i més mirar el que hi ha', referint-se a nosaltres, els arquitectes.

Responent a la pregunta inicial 'què pot fer l'arquitectura per tu?', la resposta resultant, després del debat que aquí es resumeix, és 'volem de la vostra ajuda per comunicar les nostres inquietuds com a ciutadans de la ciutat de Barcelona', 'volem que els arquitectes us impliqueu i ens ajudeu davant de les administracions'. 

recull de premsa Congrés Arquitectura 2016, referència circular

22/9/16

espacio público en Barcelona, día sin coches

Semana de la movilidad en Barcelona y hoy se celebra el día sin coches. Qué significa? Que hay calles cortadas al tránsito rodado, dejando paso a actividades varias dependiendo de la localización. 


espacio público, Barcelona, día sin coches
foto extraída del rotativo del 'ara' publicada hoy en su web,
Gran de Gràcia cortado dejando sólo paso a los transportes públicos
Por ejemplo, casi delante tengo un tramo cortado delante de una escuela de ciclo inicial y primaria. Oigo a los niños gritar y supongo que ya están desarrollando alguna actividad aprovechando el ancho de calle dentro del espacio público que normalmente está destinado al paso de los vehículos. Pero la trama de Cerdà aquí ya está un poco modificada: la calle de Provença sólo cuenta con un-dos carriles y es la que estaban intentando utilizar los vehículos, inclusive los autobuses, para salvar el tramo cortado. Consecuencia: los guardas urbanos se han visto obligados a situarse también delante de Provença para cortarla, porque no podía absorver todo, ni mucho menos. La ciudad de Barcelona hoy está revolucionada, a primera hora los claxones de los coches eran ensordecedores, quejándose porque no podían pasar. Imaginaros, zona escolar, niños que vienen de lejos para asistir a su centro. Padres nerviosos, ciclistas que ante la multitud de vehículos se sienten inseguros al tener que pasar por medio mientras no saben si los otros van a arrancar o no. Sólo pediría al ayuntamiento que la próxima vez informe mejor. Falta de información o no haber difundido suficientemente en diversos medios la noticia de lo que iba a pasar hoy significa colapso de la ciudad, nerviosismo en el ambiente, y creo que eso justamente es lo que se quería evitar o lo que precisamente no se quería generar. Previsión, información, ofrecimimento de alternativas.. No se puede esperar que algo funcione si no se prevee qué  puede pasar y estar preparados para ofrecer soluciones, rápidas y eficaces. Así está siendo hoy el espacio público en la ciudad de Barcelona, como si de un experimento se tratase.


podéis encontrar el mapa de afectaciones en el web del ayuntamiento
de Barcelona, está hecho sobre base de google maps, este es un pantallazo,
creo que son 55 tramos de calle cortados
http://ajuntament.barcelona.cat/setmanamobilitat/ca/dia-sense-cotxes.php

21/9/16

experiencia en obra, tanto en sector público como en privado

No todas las obras resultan fáciles de llevar. Hace días que vengo pensando cuál sería la mejor manera de publicar una entrada que hable sobre este tema. El caso es que las obras se llevan entre personas, es decir, el factor humano es muy importante y según como sean los compañeros en este viaje que es llegar a la ejecución un proyecto, saldrá una obra que supondrá la satisfacción para todos los implicados o no. Todavía me estoy recuperando de la última experiencia, pero recuerdo que hubo otra que también fue muy costosa por la implicación personal que supuso. Cuando ves que el promotor, público, cambia todo el concepto del proyecto original, sin tu visto bueno como directora de la obra, pero asumes que la obra está esperando ser ejecutada y entiendes que tienes que mirar hacia adelante y realizarla aún y los baches, priorizando, sabiendo entender que aún y las restricciones, hay un objetivo que todavía está ahí, latente, esperando a ser resuelto y que supone que aún hay esperanza. 

proyecto de 2006 con la idea original donde se compartimentaba
mucho más el espacio

proyecto de 2008 y que se llevó a cabo gracias al Plan Zapatero,
que dejó la mayor parte de lo ideado en el tintero

Sea por lo que sea, por reducción de presupuesto, porque el cliente quiera imprimir su huella, por malos entendidos entre promotor y contratista, por no saber hacer mejor de árbitro..., hay muchos factores que intervienen en la buena ejecución de la obra y sé que no estoy sola cuando digo estas palabras, son experiencias vividas por todos en algún momento, la complejidad de una obra va más allá de los materiales elegidos o de las soluciones escogidas: estamos las personas y ya sabéis que el factor humano es imperfecto por definición. La obra siempre es un ente vivo y hay alteraciones que le suponen un beneficio y otras que no tanto, pero supongo que se puede hacer un símil con lo que sería hacer navegar un barco, salvando el oleaje y llegando a puerto. Es nuestra responsabilidad, la de arquitecto, la de hacer llegar a destino la nave (obra), salvando obstáculos y lidiando con todas las dificultades.