segon dia taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample de 17/11/2014

Aquest dilluns passat va tenir lloc la segona sessió del taller de participació de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample a l'institut Ernest Lluch de Barcelona.

Abans d'assistir, els que ens havíem apuntat vam rebre, via e-mail, l'ordre del dia d'aquest taller, amb document adjunt del nou àmbit sobre el qual es treballa des del que es va acordar en la primera sessió de participació veïnal i d'entitats del barri.

àmbit rectificat de Superilla per a l'Esquerra de l'Eixample, elaborat per l'ajuntament de Barcelona

Resulta ser la Superilla més gran, dimensionalment i segurament de més pes demogràfic, de la ciutat de Barcelona, tot veient el conjunt de taques en estudi sobre plànol global. La idea inicial de l'ajuntament era que escollíssim entre dos però entre tots vàrem trobar que és més lògic pel barri no fer distincions i treballar un àmbit més ampli, com és ara aquest.

S'ha obert un procés participatiu a través de la pàgina web de coinnovacio.bcn.cat/reptes, on l'ajuntament posa a la disposició de tots l'oportunitat d'aportar idees i, sobre aquestes idees dóna la possibilitat de rebre suports. L'únic necessari és registrar-s'hi. Aquesta iniciativa té a veure amb el fet que l'ajuntament vol aconseguir fer co-responsables a nosaltres, els ciutadans, de les decisions i fets que es produeixin a Barcelona. Aquest fet trobo que té a veure directament amb les inquietuts i propòsits de l'arquitecte en cap de l'ajuntament, Vicente Guallart, per tot el que va exposar en l'acte de Barcelona Roca Gallery que entraré a detallar en una entrada posterior, però que deixa entreveure que tot acaba tenint a veure i que potser sí aquesta vegada Barcelona té al radera una ment pensant que la vol tornar a revolucionar.

Se'ns va tornar a dir que un dels objectius principals de la formulació de les Superilles a Barcelona és reduir la petjada ecològica. Els antecedents de l'Eixample: illes d'usos mixtos (Pla Cerdà) + una de les densitats més altes d'Europa + molta pressió sobre els escassos espais públics. Acabant amb la frase taxativa de: 'Barcelona ha de ser una ciutat autosuficient'. Importància de 'Què fem' i 'Com ho fem'. Un altre antecedent: trànsit repartit de manera isòtropa, és a dir, una mateixa secció en inici que no feia distincions sobre eixos de més importància o menys, tots els carrers eren iguals. Fet que s'ha anat treballant sobretot en la verticalitat i que és palpable en el carrer Enric Granados o en el carrer Comte Borrell. Horitzontalment i sense fer una gran obra, el carrer Provença.

Es va dir també que la nova xarxa ortogonal d'autobusos defineix una mica les Superilles, amb la inclusió de carrers pacificats, tots els que no són utilitzats com a eix-bus. La Superilla és, doncs, una nova cèl.lula d'organització ciutadana/urbana.

Estem tot just en l'estadi d'implantació dels diferents àmbits dins el conjunt de la ciutat. L'ampliació de l'àmbit en el cas de l'Esquerra de l'Eixample té lloc per tenir més sentit, segons reconeixen els portaveus de l'ajuntament en aquest taller. Tenint l'objectiu de repensar i redefinir l'espai públic, també.

Llistat d'objectius passat en la presentació projectada pels tècnics del barri i de l'ajuntament:

1 - Mobilitat més sostenible
2 - Revitalització de l'espai públic
3 - Foment de la biodiversitat i el verd urbà
             - Pla del Verd
             - Pla Microurbanitzacions
             - Pla de mitgeres
4 - Foment del teixit urbà i la cohesió social
5 - Foment de l'autosuficiència en l'ús dels recursos (reduir consum energia)
6 - Integració dels processos de governança

Com ho farem? 

- 4 anys de desenvolupament i avaluació
- Determinar entre tots com ho hem de treballar


          taller 17/11/14 + un altre taller (mes de desembre 2014)
           
                                             |
                          
                                propostes prioritzades

                                             |(grup impulsor)

                    elaboració primer esborrany programació

                                              |
                    treball temàtic (grups temàtics, tallers..)

                                              |(grup impulsor)
                                   
                                    programa definitiu


Després d'aquesta explicació se'ns va proposar l'activitat d'escriure en post-its 'titulars' que ens agradaria llegir d'aquí a quatre anys i en haver finalitzat aquest procés de creació de la Superilla de l'Eixample, responent a:

- Com us imagineu les superilles d'aquí a 4 anys?
- Quin titular de diari us agradaria llegir d'aquí a 4 anys?

De la juxtaposició dels diferents post-its que vam fer els assistents en va sortir una classificació d'aquests segons el tema que abordava cada paperet: mobilitat, soroll, espai públic, verd urbà, teixit social, residus, energia..

D'aquí van sortir els diferents grups de treball i els assistents ens vam separar segons quina fos la nostra voluntat de participar en un o altre grup i en haver-nos separat, cada grup va treballar cada tema amb l'aportació d'Observacions i Propostes que després vam tornar a ajuntar presentant conjuntament el resultat del treball de cada grup en l'espai inicial de presentació - sala d'actes de l'institut.

Val a dir que els processos participatius són el que són i que de vegades són un treball que serveix només per a poder dir, per part dels organismes promotors, que allò s'ha fet i prou, com algunes veïnes deien que havia passat amb el cas de la Model o amb el cas del Parc de l'Escorxador o Joan Miró, com es diu ara. Esperem que aquest procés participatiu de les Superilles sí reflexi les opinions dels que vivim cada dia la ciutat de Barcelona i veiem els resultats d'aquí a quatre anys, cosa que es veurà enormement afectada si hi ha canvi de governança, com algú dels assistents va apuntar.

esta semana, paso a paso

esta semana ha sido bastante intensa. Lunes: taller participativo Eixample Superilles, con la continuación de lo iniciado el 29 de septiembre y de lo que ya hice una pequeña explicación. Miércoles: conferencia en la sala de actos de la sede del colegio de arquitectos de Catalunya en Barcelona de Kengo Kuma, que me pareció interesante asistir porque hacía muchísimo tiempo que no asistía a oir a un conferenciante de ese país que llevo dentro, de alguna manera. Y ayer jueves, con el acto esponsorizado por Roca en su Barcelona Roca Gallery, de la mano de Félix Arranz en su encuentro anual del estado de la profesión arquitectónica y que diría que empezó en 2011, más o menos. Cuesta redirigir la nave pero creo que lo vamos consiguiendo. Esta es una entrada general y ahora iré desgranando, una a una, las asistencias de esta semana.

primer encuentro organizado por el coac para crear un grupo de trabajo en Les Corts a imagen y semejanza del de Sarrià-Sant Gervasi

ayer, 11 de noviembre de 2014, tuvo lugar, en una de las salas en planta baja de la sede del Distrito del ayuntamiento de Barcelona, un primer encuentro organizado por el coac Barcelona para mirar de pasar el testigo de la experiencia que se lleva desarrollando desde el año 2003-2004 en el distrito de Sarrià-Sant Gervasi, también de Barcelona.

La sesión estuvo dirigida por Salvador Torrents, que por lo que acabé entendiendo, se encarga desde el inicio, de las actividades y quehaceres relacionados con el colectivo de Sarrià-Sant Gervasi. 

Quieren extrapolar la experiencia allí desarrollada y han empezado la difusión en Les Corts. Éramos unos cuarenta, quizás llegáramos a los cincuenta. Una pequeña porción de lo que Barcelona soporta en cuanto a peso de arquitectos que desarrollamos actividad en ese distrito o cerca. Nos comentó que en Catalunya somos unos 10.000, que en Sarrià-Sant Gervasi son unos 1.500 y que en l'Eixample somos otros 1.700 arquitectos. Barcelona tiene mucha fuerza en cuanto a presencia volumétrica de arquitectos residentes o que ejercemos la profesión aquí y la voluntad del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya - demarcación de Barcelona, es hacer presente esta entidad en cada uno de los distritos de la ciudad, para llevar a cabo un acercamiento al colegiado. Empezando por los distritos y queriendo acabar en los diferentes barrios de esta ciudad.

La voluntad es la de promover actividad por parte de los arquitectos de los diferentes distritos para, en definitiva, hacer llegar nuestra visión al resto de habitantes de la ciudad. Dedicando nuestro tiempo libre en montar exposiciones que luego son visitables en la sede del distrito, por ejemplo; montando charlas para los arquitectos que quieran vincularse a estas actividades, y que sean de interés para este colectivo en aquel momento. Formando parte del tejido asociativo de la ciudad, en definitiva. No es mala idea y ojalá se extrapole realmente al resto de distritos que conforman esta malla compleja y variopinta, y así, de paso, damos una imagen o nos damos a conocer de una manera más cercana y accesible para todos porque somos uno de los colectivos más agraviados por los excesos de unos pocos, y ya no sé si decir de unos pocos porque fueron unos cuantos bastantes. Ojalá sirva para eso, al final.

Con pocos recursos, eso sí. Con patrocinios, con ayudas del propio ayuntamiento, con el tiempo de nosotros mismos, pero el caso es ir poniendo piedra tras piedra para acabar construyendo algo que llene ese vacío que quedó. Bajo mi opinión siempre pensaba que lo que se realizaba por nuestro colectivo en Sarrià-Sant Gervasi era algo de lo más elitista que se podía hacer. Vamos a ver sobre la realidad y sobre el conocimiento de causa, se desvanece ese prejuicio.

Lo que se nos dejó muy claro es que nunca se llegará a entrar en política, que habían tenido alguna mala experiencia cuando uno de sus proyectos de actividad se fue derivando hacia ese ámbito y que no se iba a repetir ese devenir. Que no es objetivo de nuestro colectivo y desde esta iniciativa el entrar en política, aunque cueste.

El proyecto de expansión de esta experiencia de acercar el colegio a los distritos está más avanzado en Horta-Guinardó. Espero que en l'Eixample llegue pronto también y más sabiendo el gran volumen soportado por esta malla de Cerdà.